Francesc Colomé i Esteve Ribalta. Eduardo Benito
Rectificar és de savis. Si la frase és certa, l’exalcalde i actual regidor d’Urbanisme de les Franqueses, Esteve Ribalta (PSC), té molta saviesa… o un bon assessor que li ha fet veure els inconvenients de dinamitar el pacte a cinc que manté als socialistes en el govern municipal. Només unes hores després que es presentés l’acord, va enviar una carta a diferents mitjans de comunicació expressant la seva opinió sobre el paper que havia jugat el seu partit en l’aliança i el seu particular parer sobre els seus companys de CiU; dies més tard, però, va enviar una còpia del text destinat a ser publicat al butlletí municipal, aquesta amb una redacció més racional i molt menys visceral. Les diferències entre una i altra són notables.
CANVIS SUBSTANCIALS
Ambdues missives comencen amb la valoració que l’entrada del PSC de les Franqueses del Vallès al govern municipal significa “un acte de generositat i responsabilitat gens habitual en el panorama polític actual” i destacant que els quatre regidors socialistes proporcionen “una estabilitat que permet treballar i aprovar tota la planificació que el municipi necessita”.
La primera gran diferència entre les dues cartes apareix quan Ribalta assegura en la primera que aquesta tasca havia estat abans “boicotejada repetidament pels mateixos protagonistes que ara reben” el seu suport, mentre que en la segona versió apunta que “havia estat boicotejada per aquells que anteriorment representaven CiU”. En pocs dies, l’exalcalde va canviar substancialment d’opinió en relació als responsables de la paràlisi que va patir el seu govern durant la passada legislatura. I així ho recorda en la versió inicial del seu escrit: “El PSC ha posat per davant l’interès públic i les necessitats del municipi, sacrificant qualsevol interès partidista o personal. Hauria estat bé que això hagués succeït en els darrers tres anys”. En la segona no hi ha cap rastre de crítica en aquest sentit, ans al contrari, el to és conciliador: “Ens agradaria que aquest exemple servís també per evitar situacions passades i mostrar el camí que hem de seguir els representants públics a les Franqueses”.
En la primera carta, Ribalta diu que, sense el suport del PSC, “el primer ple hauria estat un desgavell”, perquè el municipi tindria un govern convergent en minoria, incapaç de tirar endavant qualsevol proposta únicament amb el suport numèric dels partits polítics més petits. En la segona, valora positivament “l’esforç de PP i ERC” per garantir la governabilitat, arribant entre tots a aconseguir la majoria absoluta que permet l’estabilitat. No fa, en canvi, cap menció a Unió dels Pobles de les Franqueses (UPLF), la formació política creada per la seva excompanya Vanessa García, qui també forma part del govern.
Aquestes dues circumstàncies poden induir a pensar A) Amb la seva menció a populars i republicans Ribalta podria estar estenent la seva mà de cara al futur, amb qui va mantenir contactes durant el període de negociacions postelectorals; i B) El seu oblit conscient de la formació independent podria significar que no està tan disposat a oblidar el passat com sembla. El temps donarà o treurà raons.
SUPORT INTERESSAT
A la segona missiva –recordem que va adreçada a ser publicada al butlletí municipal que rebran als seus domicilis tots els veïns de les Franqueses–, Ribalta s’explaia en la generositat del seu partit en fer possible la governabilitat del municipi amb les aportacions dels seus quatre representants, que es van quedar a les portes de ser la llista més votada per una diferència de només 34 vots respecte de la candidatura convergent.
Mentre a la primera versió aquest reduït marge era motiu suficient per a què Ribalta llancés a l’aire la pregunta de si és coherent que CiU demani l’alcaldia “a qualsevol preu”, a la segona assegura que “cal un esforç i un sacrifici molt gran per part de tots els grups polítics per assolir la governabilitat” i que ningú es deixi “dur per personalismes” i vulgui “imposar els seus criteris”. “Es tendeix a desqualificar la feina dels representants polítics –escriu l’exalcalde–, però quan hi ha actes de sacrifici, l’opinió pública també hauria de ser capaç de valorar-los com a gestos que permeten la regeneració política i defugir dels enfrontaments”. Segons diu a continuació, per al PSC de les Franqueses “hauria estat molt fàcil contemplar des de l’oposició com un govern en minoria es desgastava, però això no beneficia a ningú”.
Ribalta revesteix el seu suport a l’equip de govern com un exercici de responsabilitat política. El que no diu és que estar a l’oposició hagués comportat per a ell i els altres tres regidors socialistes l’obligació haver de retornar a les seves respectives professions [en el seu cas mestre d’escola] i la pèrdua dels 40.000 i 25.0000 euros bruts anuals que tenen assignats com a membres de l’equip de govern en base a la seva dedicació exclusiva (l’exalcalde) o parcial (Juan Antonio Marín, Josep Randos i Gisela Santos) a l’Ajuntament. El seu suport a Colomé els ha permès mantenir el seu lloc a la primera línia de la política local, així com el seu estatus econòmic. Això sí, amb menys responsabilitats que la legislatura passada.
SENTIT COMÚ
La tercera de les grans diferències apareix immediatament. A la segona versió de la carta no hi ha cap rastre de les crítiques que Ribalta sí dedica a CiU a la primera. “L’actual alcalde [en referència a Francesc Colomé] aplica criteris diferents en les retribucions als càrrecs públics, que són contraris als que votava fa només dos anys” i afegeix que “aquest estil de fer política” no és el del PSC de les Franqueses”, partit per al qual, segons afirma, “la responsabilitat i el servei públic passen sempre per davant d’altres interessos”. En la nota rectificada afirma que “ara s’aproven propostes de sentit comú que abans no s’hi podien aprovar”.
El darrer paràgraf d’ambdues cartes són contradictoris entre sí, tot i que l’inici és el mateix: “El nostre vot favorable a la investidura de Francesc Colomé, la nostra entrada al nou govern, són un acte de responsabilitat per al municipi de les Franqueses del Vallès, però també són un toc d’atenció al grup de CiU per a què sigui conscient del que van dir a les urnes i el que demanen veritablement els resultats de les eleccions, l’únic camí que garanteix l’estabilitat i, sobretot, apliqui aquell “sentit comú” que tant s’havia reclamat”.
La diferència es posa de manifest posteriorment. Mentre en la primera nota Ribalta es mostrava crític dient que la federació nacionalista no havia aplicat el sentit comú “ni abans del 22 de maig, ni després”, en la segona versió el socialista conclou dient: “Desitgem que el nostre suport serveixi per treballar per l’interès general i per abordar amb èxit els reptes que reclama el nostre municipi”. Ni rastre de la seva àcida crítica inicial. L’autor d’una i altra carta no semblen la mateixa persona. Mentre la primera està escrita amb el cor més que amb el cap, la segona sembla l’obra d’un savi… o per algú que té un bon assessor amb sentit comú.
