L’alcalde de Mollet no cedeix: “Aquest pols no el guanyaran”

La plaça de davant de l’Ajuntament ha canviat d’aspecte en els darrers dies. Coincidint amb el Ramadà, centenars de musulmans resen cinc cops al dia enfront del consistori en un acte més reivindicatiu que religiós. El Govern municipal va decidir precintar un local comercial que la comunitat musulmana Al Huda volia utilitzar com a mesquita i la reacció dels seus membres no s’ha fet esperar: resaran davant de l’Ajuntament fins que els donin el seu “dret”.

Així de ferm s’ha mostrat Mohamed Nabil, vocal de la junta de la comunitat Al Huda, en declaracions a Línia Vallès. Nabil assegura que se senten “menyspreats” pel consistori i denuncia que estan patint una “injustícia”.

L’arrel del conflicte és ja coneguda, però varia en funció de qui l’explica. Segons l’Ajuntament, el Govern municipal va procedir a precintar el local del carrer Sant Ramon que la comunitat havia comprat darrerament perquè es tracta d’un espai que, per normativa, només pot tenir un ús comercial. A més, explica el consistori, la comunitat musulmana hi havia iniciat unes obres “sense el permís municipal”.

No obstant això, la versió d’Al Huda és diferent. Nabil assegura que havien “pagat 92 euros” per la “llicència d’obres de l’Ajuntament”. A més, explica que el consistori els ha ofert un altre local situat en un polígon proper on ells no volen anar perquè no volen “haver de sortir de la ciutat” per practicar la seva religió. És per això que seguiran resant davant de l’Ajuntament en senyal de protesta malgrat que cada cop que ho fan la Guàrdia Urbana aixeca acta i els alerta que els multaran.

“CONTRA EL RADICALISME”

En declaracions a 8TV, l’alcalde, Josep Monràs, ha assegurat que la comunitat Al Huda sabia que en aquest local no hi podien fer una mesquita -un supòsit que neguen els musulmans- i que “amb radicalitat no es va enlloc”. Amb fermesa, el batlle ha advertit als musulmans que “aquest pols no el guanyaran així de cap de les maneres”. I és que, segons Monràs, “si una comunitat musulmana guanya el pols amb les regles democràtiques que hem construït durant 30 anys, perdríem tot el sentit que tenim com a país”.

Malestar veïnal

SOCIETAT_La dimensió de la polèmica de la mesquita ha anat augmentant entorn d’un conflicte en el qual també s’hi troben els veïns del carrer Sant Ramon. En un comunicar, la mancomunitat de veïns dels edificis 64-72 d’aquest carrer ha deixat clar que s’oposa a la mesquita per “normatives urbanístiques” i en cap cas per “motius racistes”.

Els veïns recorden que la comunitat Al Huda ja disposa d’un centre de culte al mateix carrer Sant Ramon des de fa 17 anys i que “mai hi ha hagut cap conflicte”. És per això que els veïns expliquen que la seva posició respon a una exigència de compliment de les lleis per part de tots els ciutadans del municipi, independentment de quines siguin les seves creences religioses. En aquest sentit, expressen el seu “més sincer malestar” per l’actitud “d’unes persones que estan passant per sobre de la llei, de l’Ajuntament i fins i tot dels cossos policials”.

De fet, van ser els mateixos veïns els que van alertar l’Ajuntament de les obres que s’havien començat a fer en el local, les quals van acabar provocant-ne el precinte.

El Ple aprova per unanimitat una moció a favor de la convivència

“La ciutat es caracteritza pel treball a favor de la bona convivència i la integració de les persones nouvingudes i per promoure el diàleg i el treball conjunt entre les diferents comunitats religioses, assumint-les com un element positiu”. Això és el que recull la moció d’urgència que ha aprovat per unanimitat el Ple municipal d’aquest juliol a proposta de l’equip de Govern.

Amb el conflicte de la comunitat musulmana Al Huda de rerefons, el Govern municipal ha volgut remarcar d’aquesta manera la seva voluntat de promoure el diàleg tal com ha fet “des de fa més de 20 anys en aquest àmbit”. En un comunicat, l’Ajuntament assegura que la relació entre la institució municipal i les diferents comunitats religioses “s’ha desenvolupat sota un clima d’entesa, de cordialitat i de col·laboració mútua durant tots aquests anys”.

En aquest sentit, l’Ajuntament recorda que l’any 2006 es va impulsar un àmbit d’actuació específic dedicat a Nova Ciutadania i Diversitat que treballa per la informació i l’acollida de les persones nouvingudes, la seva integració, la programació d’activitats interculturals i la gestió de les relacions amb les diferents comunitats religioses de la ciutat.

D’altra banda, el consistori esmenta també que l’any 2009 es va signar una declaració conjunta de totes les confessions religioses de la ciutat. Els representants de la Comunitat Islàmica de Mollet, l’Església Evangèlica de Germans a Mollet, l’Església Evangèlica del Bon Pastor, els Testimonis de Jehovà , l’Església Catòlica i la mateixa Comunitat Islàmica Al Huda de Mollet -que ara resa davant de l’Ajuntament- van manifestar la seva voluntat de col·laborar entre ells i amb totes les altres comunitats religioses, institucions i entitats per aconseguir la convivència, la solidaritat i el benestar de tots els molletans i molletanes.

Per tots aquests motius, explica l’Ajuntament, el Ple ha aprovat una moció a favor de “la cohesió social, el diàleg enfront de la confrontació i el respecte als altres enfront del radicalisme i els intents de trencament de la convivència”. I tot això apel·lant al “respecte de les normes que entre tots s’han aconseguit al país” per tal de seguir avançant “en un clima d’entesa i col·laboració entre les diferents comunitats religioses” de la ciutat.

Les coses pel seu nom: Per Josep Monràs, alcalde

Acollir les persones que arriben de terres i de cultures llunyanes és la nostra obligació. I no només per donar sentit al verb “acollir” sinó també per ajudar-los a entendre com vivim nosaltres, com ens organitzem i quines són les normes que ens regulen. Perquè és evident que al costat dels drets d’acollida que tota persona té, també hi trobem el deure que ha d’observar de respecte, observança i comprensió cap a aquella societat que l’acull.

Aquesta convivència, a Mollet, l’hem dinamitzat i fet créixer amb programes d’acollida, per ajudar les persones nouvingudes a integrar-se i perquè aprenguin les nostres llengües, amb reunions habituals amb els responsables municipals i entitats ciutadanes, i fins i tot amb trobades interreligioses, com la que va organitzar el Centre d’Estudis Molletans l’any 2009 i que va servir perquè totes les comunitats religioses de Mollet firmessin un document conjunt on es comprometien a seguir treballant per fomentar el coneixement entre elles i per enfortir el clima de convivència i diàleg a la ciutat.

Per això penso que el conflicte que estem vivint aquests dies amb diversos representants de la comunitat islàmica Al Huda de Mollet ha de ser un problema a resoldre per la via del diàleg i la sensatesa. Fa anys que l’Ajuntament treballa amb les comunitats musulmanes de la ciutat sense cap problema. Una d’aquestes comunitats, però, sabia perfectament des de fa mesos que al local on volia fer un espai de culte no era permès donar-li aquest ús perquè la normativa urbanística no ho permetia. És per aquesta raó que no se’ls podia autoritzar unes reformes i un ús, perquè les normes són iguals per a tothom.

No és el moment d’atiar focs, com volen fer alguns sectors que aprofiten sempre les aigües mogudes d’una situació conflictiva per treure’n rèdit polític. L’art de governar és molt complex, per sort, i les decisions que una autoritat local pren en exercici de la seva responsabilitat mai no es poden esquematitzar ni simplificar. L’Ajuntament ha de fer complir les ordenances i alhora ha de treballar per aconseguir el diàleg i la convivència pacífica en els seus carrers i en les seves entitats. En aquest sentit, vull agrair l’actitud dels veïns de l’Estació de França i, fins i tot, la de molts membres de la comunitat Al Huda, que han mostrat una clara actitud per trobar vies de solució al conflicte.

Continuarem reivindicant la via del diàleg enfront de la confrontació, i la del treball conjunt i del respecte als altres enfront del radicalisme i els intents de trencament de la convivència. I sobretot continuarem treballant pel respecte i el compliment de les normes de convivència que entre tots hem creat al llarg dels darrers anys en el nostre país per tal de seguir avançant en un clima d’entesa i col·laboració entre les diferents comunitats religioses.