Dionisio, Javier Burón (gerent d’habitatge de l’Aj. Barcelona) i Estela. Foto: Ajuntament
L’habitatge és un tema que preocupa, i molt. No només als ciutadans, sinó també a les autoritats i a les administracions. Per això, és una de les vuit missions que inclou el Compromís Metropolità 2030, el nou pla estratègic que s’està tirant endavant a la regió metropolitana de Barcelona per aconseguir els objectius de l’Agenda 2030.
En aquest sentit, cada una d’aquestes missions s’està presentant a una ciutat de l’àrea metropolitana i no és coincidència que Mollet acollís dimarts l’acte que donava a conèixer “el repte de l’habitatge adequat”. Una ciutat que vol crear més de 2.800 habitatges, dels quals gairebé la meitat seran protegits.
Un sostre per a tothom
Oriol Estela, coordinador general del pla estratègic, era l’encarregat d’introduir l’acte al Parc de les Pruneres, tot recordant dues coses: en primer lloc, la importància de “fixar uns objectius compartits” perquè totes les accions i polítiques d’habitatge vagin en la mateixa direcció i, en segon lloc, la necessitat “d’innovar i buscar noves fórmules d’habitatge assequible”, com podria ser la utilització de contenidors per fer habitatges o la construcció amb fusta.
Aquests dos punts són “essencials” per aconseguir que el 2030 la població de la regió metropolitana de Barcelona que ha de fer un esforç extra per pagar el lloguer i la llum, l’aigua o el gas, sigui inferior al 30%. L’objectiu que els 199 municipis que participen en el pla s’han marcat, en un context en el qual la majoria de ciutadans d’aquestes poblacions han de destinar més del 50% dels seus ingressos al lloguer, segons detallen les dades de l’IDESCAT.
La dificultat dels joves
En aquesta línia, l’alcaldessa, Mireia Dionisio, intervenia en una primera taula de debat per parlar dels joves. Un dels col·lectius que pateix més aquesta sobrecàrrega econòmica, ja que “a Mollet, un 10% de joves d’entre 25 i 34 anys es volen emancipar i no estan emancipats”, deia Dionisio.
Precisament, l’alcaldessa se centrava en aquest problema per donar-li resposta. D’una banda, remarcant la necessitat d’actuar municipalment, “però també globalment”, deia. Un discurs en la línia del que després deia la influencer i TikToker Carla Galeote, que intervenia per denunciar que els joves destinen gairebé tres quarts del salari a l’habitatge “i ni així podem trobar un lloguer en condicions o que no sigui compartit amb 11 persones”.
Habitatge públic
Davant de tot això, diferents experts en matèria d’habitatge intervenien per proposar solucions. Entre ells, la regidora d’Habitatge, Núria Muñoz, que parlava de l’habitatge cooperatiu com una proposta per garantir que tothom pugui tenir un sostre, independentment dels seus ingressos. Encara que també es parlava, com no podia ser d’una altra manera, de l’habitatge públic.
En aquest sentit, Mollet compta amb un 10% d’habitatges públics, aproximadament, sobre el total d’habitatges de la ciutat. Sobretot, gràcies al barri de la Vinyota, on precisament acabava la jornada. Una zona “amb el 100% d’habitatge protegit”, deia Dionisio, que es remunta al 1995, quan l’Ajuntament va expropiar els terrenys agrícoles per aixecar, en primer lloc, 300 habitatges públics, i posteriorment un centenar més.
