Quinze anys sense cinema a Mollet: “És una pena”

Era el 20 de desembre del 1995 quan els Cinemes Mollet obrien les portes per primera vegada a l’Illa, per omplir el buit que havia deixat el tancament del Cinema Catalunya i del Cinema Avenida. Aquests tenien un aforament de 1.100 espectadors i comptaven amb un total de sis sales en les quals es projectaven pel·lícules d’estrena. Però el 2008, els seus propietaris van decidir abaixar la persiana dels cinemes per sempre, per manca de rendibilitat.

Aquest mes es compleixen 15 anys des que Mollet es va quedar sense cinema. “Aquella notícia va ser un cop molt dur i va caure com una galleda d’aigua freda tant a la ciutadania com a l’Ajuntament”, recorda Antonio López, que aleshores era regidor. I és que des de llavors, els amants del setè art estan obligats a sortir de la ciutat per gaudir dels films a la gran pantalla. “És un rotllo haver de desplaçar-te quan abans teníem el cinema al costat de casa”, lamenta Núria Flores, portaveu de la plataforma MolletOpina.

Intents fallits

Al llarg d’aquest temps, la necessitat de recuperar els cinemes s’ha anat posant sobre la taula en reiterades ocasions per part de veïns, entitats, partits polítics i des del mateix Ajuntament. “S’han fet alguns intents i s’han buscat alternatives, però no han acabat de funcionar”, explica López. Per exemple, l’intent fallit del director molletà Carlos Pérez de tornar a obrir un cinema ara fa deu anys, quan ja avançava a aquesta publicació que era “improbable” atraure una empresa privada, o les projeccions de pel·lícules a la Sala Fiveller, organitzades per l’Ajuntament cada 15 dies.

En aquest sentit, Antonio Amaya, responsable de la sala, recorda que “l’any 2019, en un moment on hi va haver força pressió popular per recuperar els cinemes, es va llogar la sala i es van estar projectant films a preus populars fins a l’esclat de la pandèmia”. Però la covid-19 va aturar la iniciativa de l’Ajuntament, que no ha fet declaracions sobre el tema, de la mateixa manera que va frenar l’intent de l’empresa Basal Space de reactivar els cinemes. I és que pocs mesos abans de la pandèmia, aquesta companyia volia convertir l’espai en un centre d’entreteniment, amb cinema, esports electrònics i activitats de realitat virtual i de simulació.

Mollet vol un cinema

Tant López com Flores asseguren que “és una pena” no poder gaudir de la gran pantalla, tot i que el cinema està “en hores baixes”, consideren. “Les plataformes han fet molt de mal”, pensa l’exregidor. Mentre que la molletana lamenta que ara cap particular s’atreveixi a obrir un cinema i que tot depengui de les grans empreses del sector com Yelmo, Ocine o Cinesa. “La tendència ara és obrir cinemes a centres comercials, ja que són espais que donen molta rendibilitat”, diu Flores. Però, davant d’aquesta realitat, la directora de cinema molletana Neus Ballús continua insistint en la necessitat de tenir un cinema. “Que no hi hagi cinema aquí és una cosa que a mi em fa molt de mal, em toca molt personalment”, deia ara fa un any en la presentació del seu darrer film a la ciutat.

Tot plegat, mentre a poques setmanes vista de les eleccions, partits com ERC estan recuperant aquest tema amb l’objectiu de reimpulsar el setè art. En aquesta línia, els republicans volen convertir els antics cinemes en una “illa cultural”, amb un cinema no comercial i sales per a exposicions, teatre i música.