‘Horte mirant-se al mirall’, basada en la model Horte Vivas. Foto: Maite Miró
Era l’any 1984 quan l’artista martorellenc Ricard Mira feia la seva primera exposició. “Va ser al restaurant La Marieta de Mollet”, recorda en declaracions a Línia Vallès. Uns anys abans, havia començat a fer escultures com a teràpia per combatre l’esquizofrènia que pateix. “És un complement perfecte al tractament farmacològic, necessito l’escultura per trobar-me bé”, assegura. Ara, després de quatre dècades i de mitja vida dedicada a l’art, Mira repassa la seva carrera escultòrica i totes les fites que ha aconseguit al llarg d’aquest temps. “Han estat 40 anys interessants”, assegura.
“Després d’aquella primera exposició n’he realitzades moltes més, i de tota mena”, destaca. Individuals, col·lectives, temàtiques, itinerants, a interiors, a exteriors, al Vallès, en països llunyans com Austràlia… De totes elles, Mira destaca la del Museu Europeu d’Art Modern, l’any 2013, on va compartir exposició amb artistes com Clarà, Subirachs i Pau Gargallo. “Participar-hi va ser tot un reconeixement, comparable al de l’any següent, quan em van concedir la medalla d’or del Reial Cercle Artístic de Barcelona i el diploma de Mestre Escultor de la Generalitat”, assenyala.
Pel que fa a les escultures, Mira les fa, majoritàriament, amb materials de les indústries metal·lúrgiques de Martorelles i Sant Fost. “Sobretot les faig d’acer, que és el que vaig aprendre a treballar a la feina, a la Derbi”, recorda. De les seves obres destaca el monument a Pau Casals, a Mollet, o l’homenatge a Lluís Companys, a Martorelles. “Amb tot, també m’agrada dibuixar i de tant en tant faig joies”, afegeix.
Per celebrar tota aquesta trajectòria, l’artista explica que està preparant un llibre que recollirà totes les seves fites. Segons avança, espera publicar-lo abans que acabi aquest any d’aniversari.
