Imatge d’arxiu de la Colònia Bosc, la primera meitat del segle XX. Foto: Diputació
Malgrat que ara tenim per costum marxar de vacances lluny, fa un segle, entre els anys 1850 i el 1950, s’estilava l’estiueig de proximitat. Per això, tant la burgesia com l’aristocràcia que es podia permetre marxar uns dies de vacances ho feia en un radi no superior als 50 quilòmetres de Barcelona, buscant la pau de la platja o de la muntanya.
En aquest context, la bona connexió en tren i també la vegetació que envolta Sant Fost van fer que el municipi es convertís en el principal destí del Baix Vallès d’aquests estiuejants. Precisament, així ho mostra l’exposició itinerant de la Diputació de Barcelona, Estiueig de Proximitat, que es pot veure al Museu Abelló de Mollet fins al 31 de març.
La urbanització de l’elit
La Colònia Bosc de Sant Fost, considerada la primera urbanització d’estiueig de l’Estat, va convertir-se en un espai “especialment atractiu”, segons destacava Joaquim Maria Puigvert, comissari de l’exposició, durant la inauguració de la mostra fotogràfica. Allà, les cases amb jardí construïdes a la falda del Turó del Reig eren unes de les més demandades pels burgesos que escapaven de Barcelona i també de Badalona, per a relaxar-se envoltats de natura.
Per remuntar-se als orígens d’aquesta urbanització, impulsada pel promotor Francisco Artigues, cal situar-se al 1915, quan va encarregar-li el projecte a l’arquitecte badaloní Joan Amigó, inspirant-se en les cases de Xile. “L’encàrrec consistia a traçar els camins, la parcel·lació de les finques i l’establiment de serveis comuns, sent molt poc agressius amb el paisatge”, recorda el net de l’arquitecte, Joan Soler i Amigó, en una de les revistes anuari del Museu de Badalona. En aquest document també explica que “es van establir unes normes d’edificació”, com respectar la distància entre cases, l’arbrat i la vegetació o prohibir l’aixecament de murs.
Un cop construïda, a la urbanització s’hi van instal·lar famílies benestants que van comprar cases per a tenir-les com a segona residència. Entre altres, la família de l’exalcalde de Barcelona Jaume Aiguader, la de l’escriptor i crític d’art Joan Cortès, la del dibuixant Llorenç Brunet, la del pintor Francesc Labarta o la del mateix Amigó, que es va quedar amb el mas Po Canyadó a canvi de la feina feta. “Era la millor parcel·la de totes, una masia entranyable que integrava el nou estil de torre modernista”, explica el net de l’arquitecte.
L’arribada del turisme
L’estiueig, per tant, “va tenir un gran impacte al municipi i sobretot en l’arquitectura”, destacava el comissari. Però tot va canviar amb l’aprovació d’una setmana de vacances pagades.
“En aquell moment van néixer les bases del turisme de masses”, deia Puigvert, que també destacava que amb aquest fenomen Sant Fost i la resta de municipis metropolitans van deixar de ser un destí d’estiueig. Tot i això, avui dia encara es conserven records d’aquella època com la casa d’Amigó, convertida en casa de colònies.
