Una de les imatges de l’exposició. Foto: Museu Abelló
La Segona República és recordada, per molts, com un període de prosperitat. La millora de les condicions laborals i els avenços en la sanitat i en l’educació pública van ser algunes de les fites més destacades d’aquella època, que començava el 1931 i s’acabava el 1939 amb l’entrada del franquisme. En aquest sentit, segons la mestra i psicopedagoga del Centre d’Estudis Molletans, Rosa Maria Securún, la capital baix vallesana va fer un salt endavant durant aquest temps. “Van ser vuit anys fantàstics i l’Ajuntament del moment va fer una feina magnífica en molts sentits, però especialment en l’àmbit educatiu”, destaca a Línia Vallès.
La mateixa Securún inaugurava dimecres l’exposició L’educació durant la Segona República, que recull imatges, llibres i altres records que mostren com era anar a l’escola aleshores. Es podrà veure al Museu Abelló fins al 26 de novembre i té l’objectiu de visibilitzar la tasca del govern local del moment pel que fa a la millora de l’educació.
La gran reforma educativa
Abans d’aquest període, durant la dictadura de Primo de Rivera, tret dels Col·legis Nous i d’un parell de centres privats molt petits que se situaven en blocs de pisos, no hi havia escoles a Mollet. A més, l’escolarització dels infants al municipi era molt baixa. “La majoria dels nens i nenes no anaven a l’escola perquè econòmicament no s’ho podien permetre i perquè les famílies els posaven a treballar perquè portessin diners a casa”, explica Securún.
Amb la caiguda de la dictadura, però, el panorama educatiu va fer un gir de 180 graus. “El 14 d’abril va entrar la República i el 16 l’Ajuntament ja estava treballant per crear noves escoles, un Consell Local de la Primera Ensenyança, un calendari de vacances, un sistema de beques perquè els joves amb pocs mitjans poguessin seguir estudiant un cop acabessin l’escola i unes cases perquè els mestres no s’haguessin de desplaçar cada dia i perquè estiguessin més arrelats a la ciutat”, recorda Securún. Davant d’aquestes millores, es va escolaritzar la gran majoria dels infants molletans.
“Un gran èxit”
En aquest sentit, una de les accions més destacades del consistori del moment va ser convertir el que fins ara eren centres privats en escoles públiques, laiques, mixtes i en català. “Hi va haver un salt qualitatiu molt important perquè es va passar d’unes escoles on només s’ensenyava a llegir, escriure i resar, a unes escoles molt més modernes on es feien manualitats, física, química, gimnàstica i fins i tot colònies escolars”, detalla Securún. “A més, es va canviar la manera d’ensenyar, ja que abans tot funcionava amb enciclopèdies i amb la Segona República apareixen els llibres de text en català”, afegeix.
Amb tot, amb l’entrada del franquisme tots aquests canvis es van perdre. “Van tornar les escoles separades per sexe, amb enciclopèdies i en castellà”, recorda la molletana. Ara bé, l’escolarització es va mantenir igual. “Gràcies a aquests canvis radicals, la gent va entendre que l’educació era important”, detalla Securún. “Aquest va ser un dels grans èxits de la Segona República”, conclou.
