Ple ordinari del gener. Foto: Ajuntament
En el marc de l’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística de Llinars (POUM), i com a pas previ a la seva aprovació, l’Ajuntament de Llinars ha aprovat inicialment la urbanització d’una part del Pla Morató, uns terrenys privats de 65 hectàrees plens de camins, corriols, vegetació i natura que es troben al límit entre Llinars i Cardedeu. Segons explicava el regidor d’Urbanisme i Medi Ambient, Pere Grivé, en el darrer ple, aquest pas neix arran d’un conveni signat amb els propietaris dels terrenys, que especifica que “se cedeixen a l’Ajuntament 50 hectàrees de sòl no urbanitzable a canvi de poder qualificar d’urbanitzable 15 hectàrees de sòl”. En concret, la proposta detalla que en aquestes 15 hectàrees només es poden construir espais privats d’activitat econòmica, com per exemple establiments comercials.
Per la seva banda, el regidor també especificava que, d’aquestes 15 hectàrees urbanitzables, sis quedaran en mans privades i les nou restants en mans del consistori. “En definitiva, amb la proposta, l’administració pública aconsegueix en propietat 59 hectàrees de sòl públic per a la seva gestió i protecció”, deia Grivé, en defensa de l’aprovació d’aquest punt. “Entenem que la millor manera de protegir aquest espai que tant ens preocupa és aprovar aquesta proposta”, afegia. Tot plegat també inclou la creació d’una carretera que connectaria la carretera de Llinars i Cardedeu amb el polígon Llinars Park.
Veus a favor
Davant la polèmica que fa anys que desperta el futur d’aquesta zona, que el 2009 ja es va voler urbanitzar amb un kàrting, els diferents partits van dir la seva.
Jaume Majoral, de Junts, donava el seu vot a favor exposant que “arribar a un altre escenari implica perdre coses”. Mentrestant, el socialista i primer tinent d’alcalde, Joan Ramon, donava suport a la proposta reafirmant que de les 15 hectàrees urbanitzables “només sis són per a activitat econòmica no industrial”. “A canvi estem parlant de protegir 50 hectàrees amb la titularitat pública, perquè entenem que per preservar el medi ambient no hi ha res millor que allò sigui públic”, afegia.
Veus en contra
Entre la resta de partits, la proposta no va ser tan ben acollida, ja que tots ells van votar-hi en contra, al·legant la importància del Pla Morató com a connector biològic entre el Montseny i el Corredor.
“Estem en contra de posar una carretera al costat del Torrent d’Alfou, que juga un paper de connector biològic essencial, i també veiem innecessari posar una nova àrea d’activitat econòmica en l’única zona natural que queda entre Llinars i Cardedeu, quan ja hi ha previstes al nou POUM 38 hectàrees noves de polígons i activitat econòmica”, denunciava Arnau Riera, de Fer Poble. De la mateixa manera, Fidela Furtos, del Moviment Alternatiu de Llinars (MALL), criticava la idea d’un “continu construït entre Cardedeu i Llinars” i la “sobrepressió a la riera que crearà la nova via”.
D’altra banda, Riera exposava la confusió del govern entre “propietat i ús”. “Ara aquest espai és privat, però el seu ús i el seu benefici és públic”, deia. En la línia d’aquest argument, Gerard Coderech, de SUMEM, assegurava que “no es pot renunciar al medi ambient per tenir sol públic”.
Mentrestant, entitats comarcals com SOS Vallès i la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny també s’han posicionat en contra de la proposta. “No cal més sòl d’activitat econòmica en un connector ecològic ni una nova carretera a prop d’una riera d’alt valor ambiental”, diuen des de la Coordinadora.
Tema polèmic
Davant de tot plegat, els tres partits contraris a la proposta també posaven sobre la taula l’existència d’un informe desfavorable del Departament de Medi Ambient, que no aprova la proposta pel valor de la biodiversitat de la zona. Amb tot, el regidor d’Urbanisme defensava que “aquest espai està qualificat pel Pla Territorial Metropolità com a potencialment urbanitzable” i que “s’ha consultat amb Direcció General d’Urbanisme i obtingut el seu vistiplau en considerar-se una gran oportunitat per al territori”.
