L’equilibri entre dones i homes amb càrrecs als ajuntaments continua sent una assignatura pendent. Malgrat que des de l’inici de la democràcia hi ha hagut un augment significatiu de representants femenines en l’àmbit local, les xifres encara estan molt lluny de ser paritàries. I és que les dades parlen per si soles: al Vallès Oriental només hi ha 6 alcaldesses, les quals representen el 15% del total de batlles de la comarca, segons es desprèn de l’estudi Dones i Homes en els Governs Locals publicat a finals de març per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).
És el cas de Maite Carrillo (Figaró-Montmany), Pamela Isus (Sant Pere Vilamajor), Montserrat Santmartí (Sant Fost), Meritxell Budó (La Garriga), M. Lluïsa Berdala (Sant Antoni Vilamajor) i Yolanda Lorenzo (Vilanova del Vallès). Així, el nombre de dones al capdavant dels ajuntaments vallesans està per sota de la mitjana catalana (19%), concretament quatre punts. En canvi, hi ha un total de 33 alcaldes vallesans, els quals representen el 85%.
Pel que fa a les regidores al Vallès Oriental, la xifra en aquest cas sí que està lleugerament per sobre de la mitjana a escala catalana, que és del 35%, a diferència de les alcaldesses. Hi ha 187 dones ocupant aquests càrrecs, que representen el 36% del total, mentre que hi ha 330 homes, els quals ocupen el 64% de càrrecs a la comarca.
Ara bé, si ens fixem en la relació d’alcaldesses i regidores amb la grandària de les poblacions, al Vallès Oriental no es compleix la tendència catalana, ja que les sis alcaldesses són de municipis petits, d’entre 1.000 i 20.000 habitants. En canvi, sí que hi ha més regidores als municipis més grans, d’entre 10.000 i 100.000 habitants.
CATALUNYA, A LA CUA
Actualment, en el conjunt de Catalunya només hi ha un 19% d’alcaldesses i un 35% de regidores, segons l’estudi de l’ADPC. Amb aquestes dades, Catalunya ocupa el dotzè lloc en el rànquing espanyol per comunitats autònomes, el qual lideren Múrcia (amb un 33% d’alcaldesses) i el País Basc (25%).
Així, encara queda molta feina per fer per assolir els objectius fixats a escala estatal fa deu anys, el 2007, quan va entrar en vigor la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes, la qual regula, entre altres, la proporcionalitat de dones i homes a les llistes electorals.
Una efectivitat que podria ser molt millorable, però que, de tota manera, sí que s’ha fet notar. Des del 2007 s’ha registrat la tendència en la majoria de municipis d’augment de les dones al capdavant de càrrecs polítics, tal com corrobora l’ADPC. “Les accions afirmatives o mesures de discriminació positiva instrumentades socialment a través de lleis o en el funcionament intern d’alguns partits afavoreixen l’accés de les dones a llocs de presa de decisions”, argumenten des de l’associació encarregada de l’estudi.
Tot i així, però, la tendència cap a uns ajuntaments del tot paritaris s’ha estancat des de fa uns anys. Entre el 2003, quan encara no hi havia la llei, i el 2015 el percentatge d’alcaldesses a Catalunya només ha pujat 9 punts, passant del 10% el 2003 al 19% el 2015, detalla l’estudi de l’ADPC.
El que sí que s’ha invertit, però, és la tendència de les dones a ocupar més càrrecs en municipis petits, cosa que no passa, en canvi, al Vallès Oriental. Només des del mandat del 2011 al 2015 hi ha hagut un 6% més d’alcaldesses en municipis catalans d’entre 10.000 i 20.000 habitants i un 10% més de dones al capdavant de consistoris en poblacions d’entre 50.000 i 100.000 habitants. A més, hi ha hagut un fort creixement als municipis més grans (d’entre 100.000 i 500.000 habitants), on s’ha doblat el percentatge en quatre anys, passant del 22% al 43%. Tot i així, des de l’ADPC alerten de la “curta permanència de les dones en càrrecs de responsabilitat”.
