La cuinera vallesana ens explica l’experiència d’haver participat en el dinar multitudinari contra el malbaratament que es va celebrar el 8 d’abril a la Porxada i que va comptar amb una gran afluència -es van servir 400 àpats-. Parellada explica també perquè es llença menjar a les llars i proposa algunes solucions.
Dissabte 8 d’abril la plaça de la Porxada es va omplir de gom a gom per celebrar el Dinar d’Aprofitats contra el malbaratament d’aliments. Com valores una experiència com aquesta?
Va tenir molt bona acollida, ja que esperàvem servir 300 àpats i en vam servir 400. Va anar molt bé tant per l’afluència de gent com per la quantitat d’aliments que vam reaprofitar i la qualitat gastronòmica dels plats. Només el fet que la gent s’animi a tastar els aliments que havien d’acabar a les escombraries i que es van transformar en un àpat, ja és un èxit absolut.
Quins aliments són els que més es desaprofiten?
Els que més es llencen són el pa, la fruita i la verdura. És bestial que la majoria de gent pensi que el pa d’un dia per l’altre caduca. Es llença una quantitat escandalosa de pa! Per al dinar, per exemple, el vam aprofitar i vam fer migas. La fruita i la verdura de seguida perden la imatge per ser venudes i per això vam poder tenir-ne força. De peix i carn també se’n llença, però per raons de seguretat alimentària, no els fem servir.
Creus que la gent fa cuina d’aprofitament a casa?
A les cases es llença moltíssim menjar que està en bon estat. Diuen els experts que es llença un 58% de menjar en bon estat. El reaprofitament és molt anecdòtic. La solució no és reaprofitar, sinó planificar.
Com podem fer una bona planificació alimentària a casa?
El gran error a les cases és que omplim la nevera per si de cas, però no sabem què cuinarem al llarg de la setmana. A més, quan superem les dates de consum preferent llencem els aliments sense verificar si estan en bon estat. A més, quan fem la compra, ens deixem seduir molt per les ofertes encara que després no puguem consumir allò que comprem. L’únic valor que donem avui dia als aliments és l’econòmic, mentre que abans s’aprofitava més.
Què es feia abans, en aquest sentit, que no fem ara?
Ara, per exemple, ens fa molta recança llençar un tupper que ha fet la nostra mare, perquè sabem que hi ha un esforç al darrere. Passa el mateix quan vas a buscar bolets: aquells bolets no els llences perquè els has anat a buscar tu i tenen el valor de la il·lusió. Hem de revalorar els aliments com fèiem abans. Mentre no tinguin un altre valor que l’econòmic, seguirem llençant.
Què podem fer per canviar-ho i que es deixi de llençar menjar, doncs?
En la lluita contra el malbaratament alimentari hi ha tres fases. Ara, estem en un moment de visibilització. Estem mostrant a tothom com és de dantesc l’assumpte i la gravetat de tot plegat. La xifra és esfereïdora: un de cada tres aliments que es produeix es llença. En segon lloc, haurem de fer una tasca de conscienciació i, per últim, ens haurem de centrar en la redistribució i el reaprofitament. No hem de produir tant, perquè no podem consumir tot allò que es produeix.
Cap a quin model de producció hem d’avançar perquè això no passi?
El pagès ha de poder vendre al preu just i s’ha de dedicar a generar una producció òptima i d’alta qualitat. El problema és que el consumidor exigeix un producte molt econòmic. Això fa que les grans superfícies o bé comprin a altres països o als productors locals collant-los el preu i precaritzant-los.
De fet, al Vallès Oriental els productes agrícoles són un dels grans actius. Què hem de fer per protegir els pagesos?
Els consumidors hem de ser una mica activistes i militants a l’hora de comprar. A la nostra pagesia se li exigeix una manera de conrear especialment cara. El producte ecològic no té sortida i la gran massa de gent no està comprant aquest producte.
Pel que fa a la cuina, creus que la comarca és puntera?
Crec que és un fenomen nacional. Les cuines s’han transformat, han incorporat tecnologia i ara brillen, per això destaquem. Això em fa tornar a la pagesia: jo vull una pagesia tecnificada i que sembli un laboratori, que pugui competir amb països tecnificats com Holanda.
