L’estratègia d’esperar que les brases apaguin el foc sembla que no està donant els resultats esperats. Després d’un estiu on la participació a les pregàries d’Al Huda davant l’Ajuntament de Mollet ha anat a menys, aquesta setmana el conflicte de la mesquita ha tornat a revifar amb força. Membres de la comunitat musulmana han ocupat el local que el consistori havia precintat i que Al Huda volia utilitzar com a mesquita.

“No estem ocupant res, estem utilitzant un espai de la nostra propietat”, afirma Ahmed Belgouch, president de l’associació Al-Huda en una carta que reproduïm íntegrament a la pàgina 4. El líder musulmà argumenta que la decisió d’entrar al local precintat es va prendre perquè no consideren “ni justa ni legal” la decisió del govern de Josep Monràs, alcalde de la ciutat. “No tan sols no se’ns hi deixa pregar sinó que també se’ns nega l’accés al local”, denuncia Belgouch.

L’ocupació va succeir divendres passat, quan, després d’un intent fallit, unes 40 persones d’origen magribí haurien accedit al local per la força després de l’oració del migdia. La policia va desallotjar la majoria dels ocupants, però una desena es van acabar quedant a l’interior.

Tot i la presència policial, els membres de la comunitat ja han començat a fer “activitats no relacionades amb el culte” a dins del local, situat al carrer Sant Ramon, segons assegura el seu president. Mentrestant, a més, continuen fent les cinc pregàries diàries davant de la seu de l’Ajuntament com fins ara.

“Som musulmans però per davant de tot som ciutadans de Mollet i volem ser tractats com a tals, amb els nostres drets i deures”, conclou Belgouch. Uns deures entre els quals hi ha el de complir la normativa municipal, l’argument de la versió del conflicte explicada per l’Ajuntament.

Un conflicte latent

REREFONS La polèmica de la mesquita de Mollet ve de lluny. Segons va explicar l’alcalde Monràs aquest estiu, el conflicte va néixer el juliol de l’any passat. Va ser aleshores quan la comunitat Al Huda hauria plantejat per primera vegada a l’Ajuntament la necessitat de disposar d’un local més ampli per a les seves pregàries.

Els membres de la comunitat s’haurien interessat aleshores pel local ara precintat, molt a prop del que ja tenen des de fa anys. I aquí comença la polèmica. Des de l’Ajuntament diuen que van avisar els musulmans que la normativa prohibia fer una mesquita al local en qüestió perquè es tracta d’un espai comercial, però els musulmans ho neguen.

Sigui com sigui, la comunitat va acabar comprant el local fa uns mesos, “dies abans del Ramadà”, diu el president de la comunitat. Posteriorment, els veïns del carrer Sant Ramon van avisar l’Ajuntament que s’hi havien començat a fer obres i el govern de Monràs va ordenar precintar el local perquè aquestes no comptaven amb el permís municipal necessari.

L’Ajuntament demana al jutge el desallotjament del local

L’ocupació del local precintat ha fet reaccionar l’Ajuntament, que fins ara s’havia mostrat ferm i semblava voler deixar passar els dies pensant que el cansament acabaria enterrant el conflicte. Ara, però, davant d’una acció que no entrava en els plans de l’equip de l’alcalde Josep Monràs, el consistori ha alçat la veu i ja ha demanat al jutge el desallotjament del local.

“Amb imposició no s’aconseguirà modificar les normes establertes que són d’obligat compliment per a tothom”, adverteix Monràs en un comunicat. L’alcalde, que afegeix que “aquestes actituds no ajuden gens a la solució del conflicte”, recorda que el local no es pot utilitzar com a mesquita i es manté ferm amb l’alternativa d’oferir als musulmans un altre espai situat en un polígon dels afores de la ciutat.

“Obligar a instal·lar mesquites lluny del casc urbà suposa abocar el col·lectiu musulmà a la marginalitat i tancar els ulls davant la realitat”, argumenta Ahmed Belgouch, president d’Al Huda. “No sabem quins són els motius que porten al fet que ens hàgim de convertir en invisibles”, afegeix el líder musulmà, que rebutja l’oferta del consistori.

L’Ajuntament havia donat 72 hores als musulmans per abandonar el local del carrer Sant Ramon, però el termini va acabar aquest passat dilluns i l’ocupació segueix. És per això que el consistori ja ha demanat el desallotjament.

Mentrestant, les converses entre membres de la comunitat Al Huda i tècnics del consistori per intentar trobar una solució al conflicte s’han paralitzat. Una notícia que no anima precisament a l’optimisme.

Des de llavors, els musulmans fan cinc oracions diàries davant l’Ajuntament.

Mollet torna a sortir a Telecinco

COMUNICACIÓ_El passat dimarts al migdia, Mollet tornava a sortir a l’informatiu de Telecinco. Ho feia dos mesos després d’haver acaparat el ressò mediàtic per les multitudinàries pregàries musulmanes davant l’Ajuntament i dos anys després d’aparèixer a tots els informatius estatals per la polèmica decisió del l’alcalde Monràs d’augmentar-se el sou en plena crisi.

Sigui per un motiu o per un altre, Mollet ha anat apareixent a la premsa nacional per conflictes de difícil solució com l’actual polèmica de la mesquita. Aquest cas en concret demostra, en paraules a Twitter de Joan Carles Arredondo, cap de redacció d’El 9 Nou, que “l’alcalde Monràs és especialista a crear conflictes allà on no n’hi ha”.

Altres, com el regidor d’Ara Mollet-Esquerra, Oriol López, lamentaven també via Twitter abans de l’estiu que la posició de l’Ajuntament en aquest conflicte no és la correcta. “Discreció i no conflicte són eines que no utilitza”, remarcava López.

El conflicte de la mesquita no només ha tornat a aparèixer a Telecinco. El canal 3/24, La Vanguardia i altres mitjans de primera línia han recollit aquesta setmana una polèmica que no sembla anar a menys. Monràs no cedeix però els musulmans tampoc. I això tensa un conflicte que no serà l’últim cop que sortirà a la televisió.

Carta de l’associació Al-Huda, per Ahmed Belgouch, president

Al-Huda ha estat la primera associació musulmana de Mollet del Vallès. La vam fundar una colla de treballadors immigrants d’origen magribí cap a l’any 1996. Des d’aquesta data estem instal·lats en un local situat al carrer Sant Ramon 57. El nombre de membres ha anat creixent de manera important des de la seva creació.

Ja fa temps que manifestem la necessitat de traslladar-nos a un local que ens permeti dur a terme les nostres activitats en condicions. El del carrer de Sant Ramon se’ns ha quedat petit i té moltes mancances. La resposta de l’ajuntament sempre ha estat la mateixa, ens hem de traslladar al polígon industrial de Can Prat.

No sabem quins són els motius que porten al fet que ens hàgim de convertir en invisibles. Portem 17 anys al carrer Sant Ramon i mai hem tingut cap problema de convivència amb el veïnat, tot i que alguns divendres, durant la pregària del migdia, el tràfic de fidels sigui molt gran i la vorera quedi envaïda de gent.

Dies abans del Ramadà vam signar la compra del nou local, molt a prop de l’antic. En una zona on, malgrat el que digui l’ajuntament, està permès instal·lar-hi un centre de culte. El dia abans del començament del mes més important de l’islam, la policia, seguint ordres de l’alcalde, ens el va precintar.

Es tracta d’un espai amb molts avantatges, començant pel fet que no molestem els possibles veïns, ja que a dalt hi ha un local destinat a oficines. Hi podem dur a terme les nostres activitats còmodament, no només les cinc pregàries diàries, sinó també classes d’àrab, tant a infants com a adults, xerrades, celebracions, etc. Això és tot el que es fa dins d’una mesquita. Els ciutadans de Mollet ho han pogut comprovar al llarg d’aquests, fins al moment, dos mesos que portem resant i donant classes davant de l’ajuntament, com a protesta per la negativa del consistori a donar-nos permís per exercir les nostres activitats en un espai de la nostra propietat.

Com que no considerem ni justa ni legal la decisió del govern de la ciutat, hem decidit entrar al nostre local, on no tan sols no se’ns deixa pregar sinó que se’ns nega també l’accés. I hi hem començat a fer les activitats no relacionades amb el culte.

No estem ocupant res, estem utilitzant un espai de la nostra propietat, comprat amb els nostres diners. La resposta ha estat la presència nit i dia d’una patrulla de la policia local davant de la porta, demanant la documentació a tota persona que entra o surt i no ens hi deixen entrar per ordre de l’alcalde, com si fóssim delinqüents. Mentrestant continuarem fent les cinc pregàries diàries davant de l’edifici de l’ajuntament, com fins ara.

Tot i tenir del nostre cantó la Constitució i no contravenir ni la normativa local ni la Llei de Centres de Culte de la Generalitat, se’ns nega el dret a la pràctica de la nostra religió.

L’aconfessionalitat d’un Estat significa respecte i igualtat de pràctica per a totes les confessions, la musulmana inclosa. És un dret constitucional.

Som musulmans però per davant de tot som ciutadans de Mollet, amb els nostres drets i les nostres obligacions, paguem impostos directes i indirectes com tothom i volem ser tractats com a tals.

Obligar a instal·lar mesquites lluny del casc urbà suposa abocar el col·lectiu musulmà a la marginalitat i tancar els ulls davant la realitat.