Els pobles de les ribes del Mediterrani conformen una de les zones del món amb una presència més gran d’elements de pedra seca. Es tracta de construccions (marges, barraques, cabanes…) fetes amb pedra calcària, majoritàriament, les quals han configurat al llarg dels segles els paisatges agrícoles i ramaders dels seus territoris. Ara, aquesta herència patrimonial històrica ha fet un pas per adaptar-se als nous temps: fa poc s’ha presentat una nova app, Pedra Seca, que permet inventariar sobre el terreny les construccions d’aquest tipus a Catalunya.
Amb aquesta nova eina, els usuaris i usuàries poden introduir les coordenades de l’element que trobin al camp, una fotografia i la seva descripció. Un cop validat tot, s’afegeix a la Wikipedra, una mena d’enciclopèdia en línia de la pedra seca que des de fa sis anys ja ha inventariat 15.344 barraques a tot Catalunya. Es tracta d’una iniciativa del projecte Col·laboraxPaisatge de l’Associació pel Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC), que compta amb l’assessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya del departament de Territori i Sostenibilitat.
A més, ara la Wikipedra ha ampliat la tipologia d’elements que s’hi inclouen -fins ara eren només barraques-, de manera que també queden registrats els pous, dipòsits, forns, murs i altres construccions de pedra seca, les quals ja es poden introduir mitjançant la nova aplicació per a mòbils i estaran disponibles al web en les pròximes setmanes.
PATRIMONI DE LA HUMANITAT
La tècnica tradicional de la pedra seca enguany passa per un procés amb el qual podria assolir una fita històrica. I és que diversos països europeus estan impulsant una candidatura perquè l’any que ve sigui declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Amb aquest objectiu, des de Catalunya s’està portant a terme des de fa temps una campanya per recollir adhesions de persones, entitats i institucions a través de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del departament de Cultura de la Generalitat.
L’origen de la utilització de la pedra seca es remunta a l’època en què l’ésser humà va passar de ser nòmada a sedentari, al neolític, i ha anat evolucionant fins als nostres temps. De tota manera, “les barraques i elements de pedra seca que trobem en l’actualitat no tenen més de 200 anys, ja que amb el pas del temps, si no es mantenen, cauen”, explica Joan Roura Umbert, membre del Centre Excursionista de Castellar del grup de la pedra seca, des d’on han fet aportacions a la Wikipedra.
“Durant els últims temps, la pedra seca ha estat un element molt lligat a la vinya”, relata Roura. “Amb les pedres que retiraven en plantar les vinyes, construïen barraques per aixoplugar-se quan plovia, per protegir-se del sol o bé per guardar-hi el menjar”, afegeix. “Hi havia fins i tot cabanes on la gent vivia durant l’època de la verema”, diu Roura, el qual detalla que “al Vallès eren més petites, mentre que a Tarragona són enormes”.
27 BARRAQUES A LA COMARCA
Al Vallès Oriental s’han comptabilitat un total de 27 barraques en set municipis diferents. En concret, s’han registrat a Caldes de Montbui (3), Bigues i Riells (2), la Garriga (1), Tagamanent (1), Montseny (1) i Fogars de Montclús (1). On n’hi ha més és a Sant Feliu de Codines, amb 18 barraques. De fet, hi ha un llibre (Les barraques de camp a Sant Feliu de Codines, de Lluís Auroux), un estudi extens sobre aquest tipus de construccions en aquest poble.
