Neus Català, supervivent dels camps de concentració nazis. Foto: ERC
L’Ajuntament va aprovar la setmana passada que les supervivents dels camps de concentració nazis Neus Català i Conxita Grangé tinguin noms de carrers dedicats a la seva persona. La proposta d’Ara Parets ERC va ser acceptada, amb l’objectiu que les vides d’aquestes i altres republicanes deportades i perseguides pel nazisme i feixisme quedessin immortalitzades en els carrers o espais municipals.
En aquest sentit, la moció també contemplava que s’instal·li una placa on s’expliqui la seva biografia, seguint els criteris que marca la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic. D’altra banda, també es faran campanyes de difusió sobre la vida i dificultats de les dones als camps nazis, així com de les deportades i perseguides pel feixisme.
RECORDANT MILERS DE VIDES
El text presentat pel grup municipal d’Ara Parets ERC recordava que entre 1939 i 1945 més de 9.300 persones republicanes catalanes i espanyoles van passar pels camps de concentració nazis. D’aquestes, prop de 5.200 van perdre la vida i unes 3.800 van aconseguir sobreviure, mentre que 334 figuren com a desaparegudes.
Després de sobreviure al terror del feixisme, Català i Grangé es van convertir en símbols i van viure per recuperar la memòria de les deportades, defensar el paper actiu de les dones com a combatents i republicanes actives durant la Guerra Civil i el franquisme a favor de la llibertat i la democràcia. Ambdues han mort aquest 2019.
