Infermera, filòloga catalana, doctora en Ciències Socials i exregidora de Serveis Socials i Salut Pública, Montserrat Roca ens explica què ha significat per a ella haver estat la pregonera de l’Ascensió 2016.
Molts granollerins han descobert Montserrat Roca ara que ha fet el pregó de l’Ascensió, però vostè és granollerina de soca-rel.
Sí. Vaig néixer aquí fa 63 anys i durant força temps també hi vaig treballar. Ara no és així, però per norma general sempre intento fer-ho tot aquí, tant l’oci com les compres o algunes activitats. La meva experiència com a granollerina m’ha ajudat molt en tots els aspectes de la meva vida professional.
Per tant, ha passat tota la seva vida a Granollers.
Sí, excepte un any que vaig viure a Mallorca.
Des de fa cert temps el pregoner de l’Ascensió sempre és una dona. Què li sembla que l’Ajuntament hagi pres aquesta decisió?
Em sembla bé, perquè així s’equilibra una mica amb tots els anys que no ha estat així. De fet, no només estic d’acord que la pregonera sigui una dona, sinó que crec que les dones han de tenir més representació pública a tot arreu. El dèficit de dones que hi ha hagut tradicionalment en els pregons de l’Ascensió només és una mostra del dèficit general que encara pateix el sexe femení a la vida.
L’Ascensió com a reflex de la societat, vaja.
Sí, sobretot de la vida pública.
Per què creu que la van escollir a vostè aquest any?
Això m’agradaria saber a mi també! [Somriu]. No ho sé, però m’imagino que formo part d’un grup de dones amb un perfil similar. És a dir, amb una certa edat i que podem aportar experiències personals.
Què va pensar quan li van proposar?
Per una banda em va fer molta il·lusió, perquè és la festa de la meva ciutat i l’he viscut des de molt petita, però per l’altra també em va fer por. Fer el pregó és un repte molt gran, no només pel que has d’explicar, sinó perquè has d’estar a l’altura d’allò que et demanen i de les teves predecessores.
Suposo que fa respecte perquè el pregoner té molta responsabilitat.
És clar. La responsabilitat és enorme. Per això, per escriure’l jo vaig decidir utilitzar un mètode que sempre m’ha funcionat molt bé: el mètode científic.
Que en aquest cas és…
La revisió bibliogràfica i l’anàlisi de la situació. Vaig revisar el que van dir les meves antecessores i, finalment, vaig parlar dels meus records, apropant-los a l’actualitat i donant el meu punt de vista personal.
Després de viure tota la vida a Granollers, sabria dir quins són els primers records que té d’aquesta festa?
Els primers records que tinc de la festa són els d’haver-me de preparar per poder anar a gaudir-la. Fins als 23 anys vaig viure als afores de Granollers i per això no em trobava la festa pel carrer com la gent que vivia al centre. Jo havia de preparar-me per anar a l’Ascensió. Sens dubte, aquest és un dels records més marcats que en tinc.
Què n’espera de la festa d’enguany?
Espero que la gent s’ho passi molt bé, que surti al carrer i que es faci seva la ciutat. També espero que la festa sigui un preàmbul de les vacances que estan a punt d’arribar i que serveixi perquè la gent surti al carrer i faci gresca, que és el més important.
Un consell per als assistents a la fira?
Jo només els aconsello que gaudeixin al màxim de tots aquests dies, però sobretot que respectin les altres persones i la ciutat. És a dir, que gaudeixin de la festa de la millor manera possible, però sense fer malifetes, perquè després les paguem tots.
