Enguany es preveien unes eleccions més obertes que mai a tots els municipis. Josep Mayoral, però, era una de les poques esperances del PSC. I no els ha fallat.
Tothom es preguntava si obtindria els suficients regidors per poder governar amb un pacte de mínims, però ningú s’esperava uns resultats així: 10.209 vots, 13 regidors i la tercera majoria absoluta consecutiva a la ciutat. Res ha pogut amb l’home-rècord del socialisme català, que ja ha convertit Granollers en l’oasi enmig del desert del PSC.
Els socialistes eren conscients que els votants de Mayoral no tenen en compte el partit que representa i, sens dubte, ho van aprofitar. Per això, al cartell de la campanya costava identificar les sigles del partit, no hi havia eslògan i només sortia la cara de Mayoral, somrient. Els ciutadans han respost millor del que s’esperava i han votat allò que demanava Josep Mayoral: un lideratge clar i un govern sòlid.
DESFETA DE CiU
La gran aposta dels convergents, un candidat jove i revulsiu, Àlex Sastre, no ha estat suficient per plantar-li cara a l’actual alcalde i tot i que CiU es converteix en la segona força, la lectura dels resultats és dolenta.
Han caigut en nombre de vots –aconsegueixen 3.740– cosa que suposa la pèrdua de dos regidors, passant dels sis del 2011 als quatre d’aquest any. Els sis regidors de la darrera legislatura ja van ser considerats un fracàs i ara la patacada encara és més gran, cosa que farà que els convergents hagin d’analitzar detingudament què han de fer per millorar a Granollers.
SORPRESES I NOVETATS
ERC ha estat la sorpresa d’enguany, ja que passa d’un a tres regidors. Així doncs, Pep Mur aconsegueix conquistar els ciutadans –2.737 vots– i triplica els resultats del 2011. Per altra banda, dues formacions totalment contraposades com C’s i la CUP entren al consistori amb dos regidors cadascuna i 1.898 i 1.563 vots respectivament.
També cal destacar l’important descens del PP, que passa de tenir quatre regidors a només un. N’ha obtingut 1.299 vots. El gran perdedor és ICV-EUiA, amb Josep Casanovas al capdavant, que es queda sense representació.
