Ricard Mira, treballant al seu taller. Foto cedida
Ricard Mira és un cèlebre artista martorellesenc que s’ha sabut adaptar a la perfecció al seu medi. No debades, fa servir materials sobrants de les indústries que caracteritzen el paisatge de Martorelles i Sant Fost per crear les seves obres. El Ricard fa art de la ferralla. “És molt laboriós i costós”, reivindica el mateix artista en una conversa amb Línia Vallès.
Sigui com sigui, el seu art ha estat reconegut pel seu municipi, que llueix alguna de les seves escultures, i ara, per quart any consecutiu, l’escultor participa en el certamen mundial que organitza aquests dies l’Institut Internacional de la Soldadura. Però, a diferència d’altres anys, enguany han estat els mateixos responsables de l’esdeveniment, des d’Austràlia, els qui han contactat amb el Ricard perquè hi participi amb dues escultures.
Les peces seleccionades són Monument a la dona treballadora i La Font del saber, dues escultures que daten del 1996 i que ja han estat exposades al públic a Martorelles. Les motivacions dels impulsors del congrés de soldadura per seleccionar aquestes dues obres tenen a veure amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que enguany centren la temàtica del festival. Pel que fa a les obres del Ricard, cadascuna d’elles respon a un objectiu concret: Monument a la dona treballadora té a veure amb l’ODS 4, el que busca promoure la igualtat entre homes i dones, mentre que La Font del saber s’identifica amb el número 5, el de l’educació.
“És una passada, no m’ho podia creure”, reconeix l’escultor, que recorda que la col·lecció d’obres escollides per al certamen ja es pot visitar al web de l’Institut Internacional de Soldadura, que també celebra una assemblea a Singapur del 16 al 21 de juliol.
Però més enllà dels reconeixements, el Ricard reivindica una tècnica d’elaboració de les peces que considera “única”. I és que aquest artista forja en fred, és a dir, sense escalfar abans el ferro, el que atorga una complexitat a la creació de les escultures. Mira, que havia estat oficial de primera de matricer, coneix bé el material que treballa, tanmateix. “Cal conèixer l’ofici per saber treballar el material”, indica.
Per altra banda, el Ricard agraeix la col·laboració de les indústries de la zona a l’hora de cedir-li materials i donar-li suport.
