Escut d’armes i aplicacions de Martorelles. Fot: Aj. de Martorelles
Hi ha moltes teories sobre l’origen del topònim de Martorelles. La més recent el vincula amb la paraula Martyretula, que significa “cementiris petits” en llatí vulgar. Es pensa que farien referència a les necròpolis ibèriques i el dolmen megalític de la zona. La teoria més difosa, però, la vincula a l’arbust de la murta, una espècie molt comuna a l’àrea i típicament mediterrània que figura a la part central de l’escut.
De fet, en un estudi encarregat per l’Ajuntament, Armand de Fluvià, conseller heràldic de la Generalitat de Catalunya, va assegurar que el ram de murta és el senyal característic, tradicional i propi del municipi. Des de 1938 la branca de murta apareixia en segells. Durant la dictadura franquista la murta va deixar d’estar ubicada al centre de l’escut.
El nou escut incorpora la senyera i manté la murta, però amb tres fulles i dos fruits
El ple de l’Ajuntament ha aprovat, per unanimitat, un nou escut, que manté la murta i incorpora la senyera. “Hem incorporat els quatre pals de la senyera que pertoquen als escuts de les viles que van ser reials com a drets de vila. Ho hem fet gràcies a un estudi de l’Arxiu Municipal”, va explicar Roger Parera, regidor de Comunicació. S’ha simplificat el ram de murta anterior i s’ha substituït per una branca amb tres fulles i dos fruits.
El nou disseny, l’escut d’armes i les seves tres aplicacions han estat validats per l’Institut d’Estudis Catalans i la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya.
