Els voluntaris d’Amics de la Gent Gran passen cada setmana dues hores amb persones grans que viuen soles. Foto: Amics de la Gent Gran

A Catalunya hi ha més de 175.000 persones grans que viuen soles. És una situació que cada dia afecta més gent i que, segons les previsions de l’Organització Mundial de la Salut, el 2050 serà un fenomen que afectarà més de 2.000 milions de persones més grans de 65 anys a tot el món.

Aquesta situació la provoquen diferents motius, com per exemple l’augment de l’esperança de vida, les ruptures de parella que es produeixen just abans de la jubilació i el fet que cada vegada més persones arriben a la vellesa sense parella. Això acaba provocant que augmenti el risc d’aparició de la soledat no desitjada. El problema és que aquest fenomen que cada vegada va a més té un impacte molt important sobre la salut física, mental i emocional de qui ho pateix.

COMPANYIA PER NADAL
Un dels moments en què la cruesa de la soledat es fa més evident és durant el Nadal, unes festes que tothom relaciona amb estar en família. És per això que des d’Amics de la Gent Gran, una entitat que lluita per combatre la solitud que pateixen les persones grans, organitza una vintena de dinars de Nadal per a unes 1.700 persones. Precisament dissabte es va celebrar a l’Hotel Augusta de Granollers una d’aquestes cites.

Una de les beneficiàries d’aquests dinars és Lara Millán, que té 87 anys i que en fa vuit que rep les visites dels voluntaris de l’entitat. En declaracions a aquesta publicació, Millán explica que, per a ella, el més important no és el menjar, sinó el fet de tenir companyia durant una estona, amb altres persones grans, i compartir aquests moments en unes dates assenyalades.

Aquesta activitat és puntual i es fa per Nadal, però Amics de la Gent Gran té gairebé 2.000 voluntaris que, cada setmana, passen dues hores amb la gent gran. Com explica la mateixa Lara Millán, durant aquesta estona surten al carrer per anar al teatre o a berenar, entre altres activitats, però el més important és que li fan companyia. Per això, afirma que està “molt contenta” de poder tenir un voluntari d’Amics de la Gent Gran, perquè és una estona que assegura que gaudeix molt.

“El voluntariat és una teràpia personal per a les dues parts”

La granollerina Àngels Ruiz té 55 anys i en fa 3 que és voluntària d’Amics de la Gent Gran. Va decidir sumar-se a aquest projecte quan va prendre consciència que “tothom es fa gran i cada cop més gent ho fa sola”. Des d’aleshores, acompanya una senyora de 91 anys: “Ella m’està molt agraïda, però soc jo qui ha de donar-li les gràcies”, afirma. I és que, en les estones que passen juntes, es produeix un intercanvi que acaba sent “una mena de teràpia personal” per a totes dues. En el cas de Ruiz, a més de la satisfacció que li genera poder ajudar algú, el voluntariat li ofereix “un descans mental” que l’extreu de la seva rutina.

Pel que fa a la situació de les persones grans, Ruiz afirma que el més habitual és que, tot i tenir família, passin moltes hores en soledat. “Si no et trobes bé, no pots sortir i, a més, estàs sol, la ment et porta a llocs no desitjables”, lamenta. En aquest sentit, les trobades amb els voluntaris fan que tinguin el cap ocupat en coses positives durant la setmana i que, quan reben visites de familiars, tinguin coses noves a explicar.