Edifici Montmeló

El preu dels lloguers no deixa de pujar. Foto: Arxiu

Mollet continua sent l’únic municipi del Baix Vallès on els preus del lloguer no han pujat durant aquest 2021. De fet, hi han baixat un 3,9% perquè Mollet és considerada zona tensada. És una àrea de mercat d’habitatge tens, condició per poder aplicar la llei catalana 11/2020, de regulació dels preus del lloguer, i que pretén moderar i contenir el preu del lloguer en zones que, per les seves característiques, no garanteixen preus accessibles a l’habitatge. Només s’hi poden acollir municipis de més de 20.000 habitants. Una realitat diferent de la de Montmeló, on el preu del lloguer d’aquest 2021 se situa en 642 de mitjana, mentre que l’any passat era de 608 euros.

“Els preus dels lloguers continuen pujant a gairebé tot arreu i les zones que ara no són considerades tensades ho acabaran sent. Realment ho són totes. Així que la solució seria que qualsevol municipi es pogués acollir a la llei catalana”, adverteix Juanjo Ramón, portaveu de la PAH Mollet i Baix Vallès.

Preguntat sobre quins municipis del Baix Vallès podrien ser futures zones tensades, Ramón cita Partes i la Llagosta, “ciutats amb bona renda per càpita i amb lloguers cars”, i Sant Fost, “que està patint el problema de moltes cases buides i està envellida perquè la gent, més que quedar-se o arribar, marxa. Ja ha demanat entrar a la llei catalana”. No inclou entre les possibles noves àrees de mercat d’habitatge a Montornès, amb menys de 20.000 habitants, ni Montmeló.

Poca oferta

A Montmeló hi ha poca oferta d’habitatge, tant de lloguer com de compra, i des de fa deu anys des de l’Ajuntament s’ofereix el Servei d’Habitatge assequible. Des de fa quatre anys, el servei es du a terme a través del Consell Comarcal i es gestiona mitjançant l’Oficina Local d’Habitatge.

La llei catalana 11/2020, de regulació dels preus del lloguer, seria compatible amb la nova llei de l’habitatge que ha aprovat el govern estatal aquesta setmana. “Teòricament les competències d’habitatge recauen sobre les comunitats i d’aquí que el govern no sigui tan contundent posant normes que les obliguin a actuar en la línia adequada”, exposa Ramón.

“La nova llei de l’habitatge és un despropòsit per al dret de l’habitatge. Deixa la regulació o no dels preus dels lloguers en mans de les comunitats autònomes. A més, el procés parlamentari pot durar un any. Un cop sigui efectiva, contempla 18 mesos de moratòria perquè no s’apliqui la regulació de lloguers. És a dir que no es començarien a regular fins a l’any 2024”, adverteix. “Hi ha temps més que suficient, per tant, perquè la bateria jurídica dels alts propietaris i les immobiliàries pressionin i l’esquivin”.

“La nova llei de l’habitatge tampoc contempla mesures per mobilitzar els pisos buits de la banca perquè puguin donar una resposta ràpida a la manca d’habitatge. Ni inclou garanties d’accés als subministraments bàsics”, afegeix. Ramón no està d’acord amb les bonificacions que es contemplen per als propietaris que baixin els preus. “Els preus no haurien de baixar per les bonificacions, sinó que hauria de ser una obligació perquè estan inflats”, denuncia.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram