Una de les capelles immatriculades per l’Església, la dels Sants Metges (Granollers). Foto: Arxiu
82 béns immatriculats sense títol de propietat: 53 llocs de culte, 16 terrenys i 13 edificis civils. Aquesta és la xifra de béns immobles que l’Església catòlica s’ha anat quedant sense acreditar-ne la propietat entre 1946 i 2015 al Vallès Oriental, gràcies al procés d’immatriculació que li permetia fins aleshores una llei heretada del franquisme que equiparava bisbes i notaris.
El 1998 l’expresident espanyol José María Aznar (PP) es va servir d’un article llei aprovat el 1944, en ple règim franquista, per fer possible les immatriculacions, que no és altra cosa que inscriure una finca en el registre de la propietat per primera vegada. Un sistema que va beneficiar l’Església durant molt temps.
En el cas del Vallès Oriental, el municipi més afectat per les immatriculacions és les Franqueses, en el qual l’Església té 16 béns inscrits sense títol de propietat. A Granollers, per la seva banda, hi ha sis casos més: la capella de la Santa Esperança, la capella de Santa Anna, la capella dels Sants Metges Cosme i Damà, la casa rectoral, la rectoria de Palou i la parròquia de Sant Esteve de Granollers. A Mollet, l’Església també té quatre immobles sense haver-ne acreditat la propietat: un terreny urbà, el temple de Sant Vicenç, el temple de Santa Maria de Gallecs i el temple parroquial de Sant Genís de Monells.
Divendres passat, el Departament de Justícia de la Generalitat publicava un mapa interactiu on es poden veure tots els immobles a nom de l’Església producte d’aquestes immatriculacions. Al conjunt de Catalunya són més de 3.700, sent Lleida la demarcació que més en concentra: un 58% del total. Les dades de totes aquestes inscripcions polèmiques consten al conjunt dels registres de la propietat de Catalunya.
