Lau Delgado (Londres, 1974) és el director del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), ubicat a la Roca Umbert de Granollers, que aquest 2024 celebra 25 anys. Llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i postgraduat en Projectes de Cooperació Cultural Internacional per la Universitat de Barcelona i en Audiovisuals Interactiu per la UPF, la seva trajectòria ha transcorregut entre el periodisme, la gestió cultural, la formació i la consultoria en l’àmbit dels mitjans de comunicació. També ha dirigit i produït programes per a COMRàdio, SER Catalunya, TVC, ETB, RTVE, betevé i La Xarxa, i ha estat el cap del departament de desenvolupament i nous formats de la XAL, així com el cap de continguts del MAC. A Comunicació 21, Delgado explica com assumeix el nou càrrec i què espera de l’edició 2024 del MAC.
Què suposa per a tu ser-ne el director?
A mi em fa molta il·lusió, perquè hi he participat des de fa molts anys i hi he fet molts papers de l’auca. Ara el MAC té una bona salut, però no sempre ha tingut tan bones condicions per tirar endavant, així que per una banda estic il·lusionat i, de l’altra, molt tranquil, perquè és com estar a casa.
Vostè va veure néixer el MAC i va ser-ne un dels impulsors. Com va ser aquesta empenta?
Va començar com un espai on els membres del circuit de televisions locals triaven la programació de l’any següent, trobant-se amb les productores i comprant els productes. Aquest procés va anar transformant-se al llarg dels anys i, cap al 2004, es va decidir obrir-lo i reforçar-ne la part firal, posant èmfasi en el món de la comunicació de proximitat. Hem de tenir en compte que eren els anys previs a la posada en marxa de la TDT i valia la pena celebrar trobades sectorials, abans que la televisió fes aquesta transformació tecnològica.
Quins són els canvis més grans que ha viscut, al llarg d’aquests 25 anys?
La gran evolució passa per diferents coses: la primera és que la compra que es feia de forma sindicada ja no cal que es faci a partir del MAC, ho fan directament; l’altra és que el MAC va passar de ser una fira molt vinculada a la tecnologia de gravació, càmeres i equips a ser una fira de serveis a mida; i l’altre canvi és que s’intenten dur a terme processos de cofinançament de projectes des dels seus orígens.
En aquesta edició, el MAC pretén ampliar i internacionalitzar les accions vinculades al laboratori. Què suposa?
El MAC diferencia el certamen, per on passen uns 600 professionals del sector i en què es combinen un punt de trobada, un punt de transferència de coneixement i ser un punt de generació de contingut, del laboratori, que s’articula a través de petits monogràfics. També celebrarem una trobada amb diferents agents europeus, perquè ens trobem que el panorama d’efervescència que tenim de mitjans de comunicació locals no existeix en altres països europeus, no hi ha tants mitjans públics tan petits, i això ens fa molt difícil poder interlocutar fora.
“El rol del Mercat Audiovisual de Catalunya és el de fer un acompanyament en el sector”
Per què creu que hi ha aquesta tradició de mitjans petits, locals i comarcals públics a Catalunya?
Això t’ho podria respondre millor en Marc Melillas [riu]. És una singularitat, en altres països han sorgit iniciatives, però són d’àmbit privat, i a Catalunya neix per una necessitat d’una societat que ve d’una dictadura i que té la necessitat d’expressar-se. Així, en un panorama erm on no hi havia mitjans de comunicació, a Catalunya va haver molts ciutadans que van decidir autorganitzar-se per tal de crear aquest tipus d’iniciatives. Van proliferar molts models que van anar naixent l’un rere l’altre, eren petites veus que veien una oportunitat per passar a ser no només espectadors o oients, sinó a ser els qui ho explicaven.
Amb l’afegit que ho feien en català.
Sí, és un fet identitari molt important i va donar encara més impuls a aquesta proliferació, no només per com neix, sinó per com ha aguantat al llarg dels anys.
Aquests monogràfics i la trobada amb agents europeus són els plats forts d’aquest MAC 2024?
Sí, però hem d’afegir-hi que, en el procés de finançament de projectes que es farà al MAC certamen, hi ha La Xarxa i RTVE, aquesta última per primera vegada; esperem que a la llarga també s’hi sumi la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. L’altre aspecte important és la presentació d’un estudi sobre noves maneres de valorar l’impacte de l’audiència. I, per primera vegada, estrenem la marca del MAC Àudio, com una especialitat. I celebrarem el centenari de la ràdio en català, els 25 anys de la XAL i del MAC.
Què suposa el MAC Àudio?
El MAC va acollir la trobada de pòdcast i ara se celebrarà la quarta edició. Dins del món de l’àudio, estan naixent moltes necessitats que no funcionen amb les mateixes lògiques del món audiovisual, i això implica fer esforços per fer aquesta transferència de coneixement.
Quin paper juga el MAC en el sector audiovisual català?
El rol és el de fer un acompanyament en el sector, tenint especial incidència en el món de la proximitat, perquè té molta diversitat. Diria que el MAC intenta acompanyar el sector en tres àmbits: que sigui el més eficient i competitiu possible; que sigui el més eficaç possible i estigui cohesionat en els seus àmbits d’actuació; i que sigui sostenible i amb una activitat coherent.
Quina mirada posa al sector?
És difícil parlar del sector d’una manera homogènia, perquè hi ha molts subsectors que depenen dels canvis dels seus entorns. Tots aquests canvis fan que cada subsector s’hagi d’adaptar de forma diferent per encarar els problemes comuns, i són canvis que passen a velocitats diferents.
Des del MAC es va participar en les proves que es van fer de la plataforma OTT de La Xarxa. Com van ser?
Des del MAC vam acompanyar quant a informació i transferència de coneixement, i vam resoldre dubtes sobre com ha de ser la relació entre l’usuari i el contingut. El problema en el pas cap a les OTT o els vídeos a la carta és que estem acostumats a què els continguts s’emetin des d’uns emissors que decideixen com són aquests continguts, però les OTT col·loquen l’usuari en el centre en moltes de les decisions. Un dels aspectes més importants d’aquestes plataformes és la relació entre el contingut i l’usuari, i és que els usuaris donen molta informació sobre el que consumeixen i la manera en què es mouen dins d’aquests espais.
