Ribalta i Torné ho tenen difícil per tornar a l’alcaldia de les Franqueses
Esteve Ribalta portava la processó per dins, dissabte passat. El socialista havia d’entregar la vara al convergent Francesc Colomé en el ple d’investidura i va fer mans i mànigues per evitar que se li notés cap senyal de incomoditat. Fins i tot va somriure gairebé durant la sessió, mantenint equidistància entre la imatge de tranquil·litat que projectava a l’exterior i el dolor d’estómac que debia patir internament. El moment escenificava la derrota electoral i la impossibilitat, després de dues setmanes d’intenses negociacions amb gairebé totes les forces polítiques d’arribar a concentrar la majoria suficient per no haver de passar pel trànsit de cedir el despatx que, a cop de moció de censura, havia ocupat durant els darrers tres anys.
UN DINAR DE VISA
En el discurs que va pronunciar durant la investidura de Colomé, Ribalta va manifestar que el PSC, la segona força més votada el 22-M i amb el mateix nombre de regidors que CiU, quatre, havia mantingut contactes amb representants d’altres partits per assolir “un govern fort, estable, incloent i proporcional”. El que no va dir va ser amb qui s’havia reunit i les condicions que havia posat per a assolir el pacte.
No va dir que havia intentat un acord a quatre bandes amb CPLF, ERC i PP (amb els quals arribaria a la majoria), oferint a Francesc Torné compartir l’alcaldia durant dos anys. Ribalta ho va intentar, tot i que dies abans havia enviat un comunicat de premsa assegurant que no pactaria amb trànsfugues. Segons el diccionari, un trànsfuga és un representant polític que traeix els seus companys de llista o al grup que els va presentar a unes eleccions, i amb freqüència creen un partit com a cobertura de la seva acció. Entra Torné en aquesta definició? Segons el criteri particular del socialista, no.
Ribalta tampoc va dir que es va veure en diferents ocasions amb el mateix Francesc Colomé, guanyador de les eleccions per un reduït marge de 34 vots, i que li va oferir el mateix tracte que a l’exconvergent: compartir l’alcaldia proporcionalment, atès que ambdues formacions, CiU i PSC, havien aconseguit idèntic nombre de regidors. I molt menys va dir que una de les tres converses que va mantenir amb aquest va ser durant un dinar que va pagar ell mateix amb la targeta visa de l’Ajuntament. Davant la seva incapacitat per aglutinar vots al voltant de la seva figura, va disfressar els seus arguments per donar suport al cap de la llista amb més sufragis com un exercici de “generositat i responsabilitat del PSC”.
REPARTIMENT DE PODER
Torné, que també es va reunir amb Colomé i d’altres “amb l’esperit del servei i de la governabilitat”, tampoc va ser capaç d’aconseguir un pacte que li retornés l’alcaldia que Ribalta li va prendre el 2008. Ho va intentar per activa i per passiva, fins i tot temptant els seus antics companys de files a CiU, oferint al candidat convergent el mateix acord que va plantejar al socialista: compartir la cadira de batlle al 50%, dos anys un i dos anys l’altre. Les converses, però, no van tenir un resultat positiu per a ell. L’exalcalde, amb només tres regidors i cap suport per part de la resta de formacions, va votar en blanc en la investidura.
Ribalta i Torné han arribat a un pacte per compartir l’alcaldia, però no han trobat prou suport entre les altres formacions per tal de sumar la majoria. Segons una de les fonts consultades per Línia Vallès, ambdós “han tingut paralitzat l’Ajuntament durant més de tres anys i ara, en només una setmana, es posen d’acord només perquè es reparteixen el poder”.
PACTE ABANS DE VOTAR
Rafael Bernabé, de Les Franqueses Imagina (LFI), va fer tot el contrari. Els dos regidors de la quarta força amb més sufragis el 22-M van votar pel seu candidat, després que durant les negociacions no prosperés la seva proposta de constituir un govern de concentració per tal que al municipi hi hagi “una democràcia real”. L’exregidora socialista Vanessa Garcia, d’Unió dels Pobles de les Franqueses, va donar el seu vot a Colomé. Està per veure si CiU i UPLF signen finalment algun pacte de govern.
Àngel Profitós, d’ERC, va ser més pragmàtic. Va aprofitar el seu discurs per explicar que el mateix matí de dissabte el seu grup havia signat amb CiU un acord d’investidura. Entre els punts que Colomé es va comprometre a complir destaquen: conformar un govern ampli i estable; tirar endavant dues consultes ciutadans sobre el Parc de Falgar i el Centre Cultural de Corró d’Avall; crear una Junta de Portaveus i la una comissió d’estudi sobre les finances locals. En aquest darrer punt, el nou alcalde va voler anar més enllà i va anunciar una auditoria.
SENSE PACTE ESTABLE
La investidura de Colomé va estar assegurada, però el govern no ho està. La complicada situació en què va quedar el consistori a partir de les eleccions dificulta la construcció un pacte estable, com sembla que demanen els ciutadans de les Franqueses. A falta de la solidesa, el futur més immediat que es dibuixa passa per la d’un govern de CiU en minoria amb acords puntuals amb altres grups, sobretot els petits.
La matemàtica política és complicada a les Franqueses. Ni Ribalta ni Torné tenen possibilitats d’accedir a l’alcaldia sense el suport de LFI i ERC, cosa que és difícil que es produeixi segons l’experiència de la passada legislatura i el tarannà personalista que ambdós tenen. Segons ha pogut saber Línia Vallès, en la primera de les formacions es descarta totalment donar suport a qualsevol dels dos alcaldes per tal que recuperin el càrrec. Si no canvien les coses, els propers quatre anys passaran la seva particular travesia del desert.
