El carrer d’Anselm Clavé durant la pandèmia. Foto: Toni Torrillas / Ajuntament

La creixent sensació de confiança i d’esperança resultant de l’efecte de la vacunació, se n’ha anat a norris les darreres setmanes amb l’augment de casos de Covid-19, especialment entre els joves. Un fet que ha provocat el retorn a les restriccions i a les preocupacions. I és que dilluns hi havia 365 casos confirmats a la ciutat. Una dada preocupant que torna a remarcar l’impacte del virus en el dia a dia dels ciutadans.

És evident que la pandèmia ha modificat molts aspectes de la vida laboral, familiar i social de les persones, i “és important que la població ho conegui i sàpiga com l’afecta”, afirma la regidora de Salut, Maria del Mar Sánchez. Per això, l’Ajuntament ja fa mesos que treballa recollint dades sobre els efectes de la Covid-19 al municipi. Una forma “d’explicar el que passa a la ciutat d’una manera molt gràfica i perquè tothom ho entengui”, afegeix Sánchez.

L’IMPACTE A LES EMPRESES
Al març, amb l’inici de la pandèmia, no parava de sonar la paraula ERTO. Des de llavors, a Granollers s’acumulen 1.343 expedients de regulació temporal d’ocupació, que han afectat fins a 11.374 treballadors de la ciutat.

Una d’aquestes persones és la Irene Pujol, que treballava a un bar del centre com a cambrera fins no fa molt. “Al març ens van fer a tots un ERTO i, fins a l’estiu no vaig tornar a treballar. Però al setembre, amb la segona onada, em van posar en ERTO un altre cop i, veient que la cosa no millorava, vaig decidir marxar del sector”, explica.

Precisament, l’hostaleria ha estat un dels sectors més colpejats per la pandèmia a la ciutat. En concret, el tercer més afectat després del comerç i de les indústries manufactureres. Tot i això, l’atur no s’ha disparat en excés, amb una crescuda del 14% des del març del 2020.

ELS CANVIS SOCIALS
“Les dificultats d’aquesta crisi, però, no són només econòmiques. També tenen un caràcter social perquè, aquells qui parteixen d’una situació de vulnerabilitat per edat o per tipus de llar, es veuen més afectats per la Covid-19”, diuen des de l’Ajuntament.

En Josep Segura, de 77 anys, ha estat sol durant els mesos més durs del confinament. “Des que va morir la meva dona sempre m’he espavilat jo sol per fer-m’ho tot, però els meus fills i nets em venien a veure i m’ajudaven”, explica. Com ell, un 2,3% de la població de Granollers és major de 65 anys i viu en una llar unipersonal. Persones que “han viscut en una soledat no desitjada i que, a més, s’han vist fortament marcades per l’escletxa digital perquè no tenen habilitats tecnològiques”, diuen des del consistori. “La família em trucava cada dia, però trobava a faltar poder veure’ls i no tenia cap aparell per fer-ho”, explica Segura.

Aquesta bretxa digital, però, també l’han patit els joves que no tenen ordinador o internet a les seves llars. Segons les dades de l’Ajuntament, fins a 124 alumnes han estat sense connectivitat durant el confinament. I és que la petjada que ha deixat la pandèmia, ha marcat un abans i un després en el dia a dia de molta gent.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram