Cinc anys de presó per un presumpte delicte contra la salut pública i cinc més per un altre de cooperació necessària en el suïcidi d’un amic, a més d’una indemnització de 50.000 euros. Aquesta és la condemna que la Fiscalia sol·licita per a Raimon Solà Grancha, l’home que el gener de 2010 va ser part activa, segons va reconèixer ell mateix en la seva declaració, en la mort de Xavier Ramon Robles, qui patia episodis depressius puntuals i que en alguna ocasió havia manifestat la seva voluntat de posar fi a la seva vida. Segons l’informe del fiscal, Solà, que es troba en llibertat provisional, el va incitar a portar a terme la seva idea i li va facilitar els mitjans per fer-ho.
UNA RELACIÓ INTENSA
Línia Vallès ha tingut accés en exclusiva a l’informe de la Fiscalia. En el document, amb data del 5 de maig de 2011, el ministeri públic detalla al llarg de sis pàgines els fets protagonitzats per Raimon Solà en relació a la mort de Robles mitjançant una sobredosi d’heroïna.
Solà i Robles es van conèixer durant l’estiu del 2009 a la casa d’acollida El Xiprer, de Granollers. Després que la víctima li expliqués els problemes psiquiàtrics i psicològics que patia, ambdós van acordar que, a canvi d’un preu, l’acusat prestaria serveis d’assistència psicològica, motivació personal i meditació, tots ells agrupats sota la denominació de “serveis d’acompanyament”. Dita atenció consistia en escoltar-lo i assessorar-lo amb la finalitat “d’ordenar la realitat amb els propis sentiments i emocions”.
Durant aquests serveis, que Solà realitzava a Robles i a altres persones amb problemes emocionals o psicològics sense tenir coneixements especialitzats com a metge, psicòleg o psiquiatra, Robles li va explicar que s’havia arribat a plantejar la possibilitat de posar fi a la seva vida, que havia fet alguns intents en aquest sentit i que, de forma puntual, tornava a tenir aquest tipus de pensaments. Dies després, la víctima va demanar a l’acusat assessorament sobre mètodes per morir sense patiment i Solà li va proporcionar un manual. Tot això dies després que la víctima acudís a una associació per morir dignament i allà, en lloc de fer-li cap recomanació, intentessin animar-li per sortir de la depressió.
Segons l’informe del fiscal, durant aquest període d’indecisió, Solà va intentar decantar els dubtes que Robles tenia sobre el suïcidi envers la decisió de suïcidar-se, conscient de la influència que exercia sobre la voluntat del seu amic-client. Fins i tot, a través d’un correu electrònic, li va arribar a dir: “Si un dia estàs cansat de tot i vols anar-te’n a l’altre barri també t’ajudaré si vols”.
L’informe del fiscal puntualitza que, tot i conèixer els problemes mèdics de Robles (en els serveis d’acompanyament li havia informat que patia depressió major crònica amb distimia, doble depressió, ansietat amb agorafòbia i trastorn de personalitat no especificat) i les intencions de posar fi a la seva vida, l’acusat mai va intentar posar la víctima en contacte amb un metge, ni va procurar treure-li del cap les seves idees suïcides. Ans al contrar i coneixedor de la influència que exercia sobre ell degut a la seva personalitat “fràgil i influenciable”, les va reforçar contribuint a disipar qualsevol dubte que pogués tenir dient-li que la única sortida que veia i “la millor opció que tenia per millorar la seva vida” era el suïcidi i que, després de la mort, “trobaria el benestar” i “milloraria la seva existència”. Solà va fer aquestes recomanacions de forma continuada a través de comunicacions orals, telefòniques i a través del correu electrònic.
En un moment donat, l’acusat va proposar a la vícima el mètode “que considerava idoni” per a què aquest es provoqués la seva pròpia mort, assegurant-li que no sentiria dolor. Així, Solà “reforçava de modus substancial i definitiu la resolució de Robles a provocar-se la pròpia mort, ja que allunyava qualsevol dubte que aquest pogués tenir en relació a l’execució material, derivada de la por a patiments físics o dolors”. En concret, l’acusat va proposar “com a única manera no violenta de suïcidar-se sense dolor una sobredosi per intoxicació aguda d’heroïna”, i es va oferir per aconseguir una quantitat determinada de droga ja que Robles “no es veia capacitat per adquir-la per si mateix”, explicar-li com havia de preparar-la i injectar-se-la. Per acabar-ho d’arrodonir, també es va oferir “a aplicar-se-la personalment”, si ell no s’atrevia a fer-ho.
LA MORT DE ROBLES
A partir d’aquest moment, sempre segons el relat dels fets que fa el fiscal, els esdeveniments es precipiten. “En una hora indeterminada del matí del dia 28 de gener de l’any 2010, l’acusat va anar a Barcelona amb la finalitat de comprar un gram d’heroïna amb un alt percentatge de puresa, tal i com havia planejat amb Robles” i personalment va adquirir-lo “a una persona d’identitat desconeguda, previ pagament de 60 euros”.
Al dia següent, Solà i la víctima es van trobar, tal i com prèviament havien pactat, sobre les 13 hores en el bar Can Noguera de Sant Pere de Vilamajor (municipi on viu el primer) i minuts més tard es van traslladar al domicili d’aquest. Un cop a la casa, l’acusat va entregar l’heroïna a Robles, qui li va pagar en aquell moment. Allà mateix li va fer un darrer servei d’acompanyament amb l’objectiu “de reforçar la resolució” del suïcidi i “disipar-li qualsevol por o dubte que el fet de provocar-se la pròpia mort li pogués angoixar, cosa que podria haver-lo portat a desistir; també li va explicar “amb precisió” com havia de preparar la droga i “com havia d’injectarse-la”. Robles, per la seva part, li va anunciar el dia exacte de la seva mort.
Entre el 29 de gener i el 4 de febrer de 2010, dia en què va ser trobat el cadàver, Robles va morir a casa seva, situada a les Franqueses del Vallès, a causa d’una “insuficiència cardiorespiratòria aguda per possible reacció adversa a una substància tòxica” provocada per una injecció d’heroïna en el braç. El judici oral se celebrarà a l’Audiència Provincial de Barcelona en una data que encara està per confirmar.
