“No és un dia festiu, és un dia de lluita”. Aquest va ser un dels clams que van entonar el passat 1 de maig els centenars de persones que van sortir als carrers de la comarca per demanar millores en les condicions laborals per a tots els ciutadans.
La manifestació granollerina va començar als Jutjats i va recórrer els carrers de la ciutat amb una pancarta al capdavant on es podia llegir Som la classe obrera, una sola classe. Joves, grans i petits van fer pinya fins a arribar a la plaça de la Porxada, on van tenir lloc els parlaments dels diferents sindicats.
Els assistents també van poder escoltar el cas de Càrnies en Lluita, un grup de suport als treballadors en lluita de l’escorxador Esfosa de Vic i de la resta de la indústria càrnia de la comarca d’Osona. Com a acte de solidaritat amb aquest col·lectiu, la jornada va finalitzar amb un dinar popular en el seu honor.
D’altra banda, Mollet també es va sumar a la protesta de l’1 de maig amb desenes de participants que van envair els carrers del municipi. La CGT Vallès Oriental va liderar un any més aquesta manifestació que va prendre com a punt de partida la plaça de l’Ajuntament i que va mostrar cartells amb missatges tan clars com Al carrer a conquerir els nostres drets i llibertats.
“EMERGÈNCIA SOCIAL”
El sindicat va denunciar en un comunicat que “portem 10 anys en una situació d’emergència social, on ja no només les persones sense feina estan sota el llindar de la pobresa, sinó que més del 14% de les persones amb feina són pobres”. Segons la CGT Vallès Oriental, aquesta problemàtica és una conseqüència directa “de la precarietat dels nous contractes de treball amb horaris parcials i sous de supervivència”.
El sindicat també va remarcar el retrocés en el poder adquisitiu que han patit les pensions, una situació que afavoreix el fet “que un de cada tres pensionistes estigui per sota del llindar de pobresa”. Finalment, la CGT Vallès Oriental va proposar com a solució repartir la riquesa a través d’una reforma fiscal que faci que “els que suporten la major part de la despesa siguin les grans fortunes i les corporacions”.
