El plànol mostra el recorregut de la futura via ràpida
La futura via ràpida que substituirà l’actual B-500 està més a prop, tot i que la seva construcció continua sent una incògnita. La setmana passada el Parlament va aprovar, a petició del diputat del Partit Popular Josep Llobet, que la nova carretera que unirà el Vallès Oriental amb Badalona no sigui de pagament, contràriament al que en el seu moment havia aprovat el Govern del socialista José Montilla. El motiu oficial del canvi és que l’executiu del convergent Artur Mas pretén reduir els peatges a tot Catalunya.
Algunes veus, com el diputat Ferran Falcó (CiU), que a Badalona ha fet de la B-500 el seu particular cavall de batalla, consi- deren que el canvi de rumb pot endarrerir encara més l’inici de les obres, ja que sense peatge no hi ha retorn econòmic i, per tant, la Generalitat haurà d’assumir íntegrament el cost de la carretera, que ronda els 400 milions d’euros. Per contra, fonts de l’empresa adjudicatària, Tabasa, han assegurat que el fet que hi hagi o no peatge no afectarà a la celeritat dels treballs, com ha succeït amb el carril VAO que la mateixa companyia està construint a la C-58, informa Daniel Gutiérrez, director de Línia Bada- lona, periòdic pertanyent al mateix grup editorial que Línia Vallès.
DEMANDA EMPRESARIAL
La remodelació de la B-500, que actualment és una carretera d’un únic carril per sentit que enllaça el centre de Mollet amb el de Badalona, és una vella reivindicació a ambdós costats de la Conreria. No només polítics de diferent ideologia sinó també empresaris del Vallès Oriental i del Barcelonès han reclamat l’actuació, que té com a objectiu millorar les comunicacions entre les comarques.
Gran part de l’empresariat de la zona té dipositades moltes esperances en aquesta carretera. Asseguren que, un cop finalitzada, facilitarà la reactivació dels polígons industrials d’una i altra comarca, així com atraurà noves indústries que podrien instal·lar la seva seu en les immediacions de la B-500.
D’altra banda, es confia en que l’execució del projecte permeti el desplaçament de milers de vallesans i badalonins per realitzar compres a una o altra comarca, contribuint així a la mi- llora de les respectives economies locals.
La necessitat d’aquesta via també la defensa l’expert en mobilitat i seguretat viària Ole Thorson, a qui li preocupa que no es potenciï el transport públic, com l’autobús, perquè els usuaris tinguin una alternativa al vehicle privat. Per a Thorson “és fonamental alleugerir l’actual trànsit del Nus de la Trinitat [a l’entrada de Barcelona], i una manera de fer-ho seria construint la B-500”.
ESTAT DEL PROJECTE
Tot i les novetats a la cambra catalana, el projecte continua actualment el seu curs. Ja s’ha tancat el període d’al·legacions que podien presentar els veïns i ajuntaments afectats per la proposta de recorregut elaborada per Tabasa, empresa pública que té de termini fins a finals del proper mes de setembre per donar-hi resposta.
Això significa que, si no es presenten complicacions de darrera hora i s’accepta com a vàlid el projecte inicial, la Generalitat podria encarregar la construcció del nou vial a principis del proper mes d’octubre. La manca de pressupost i la necessitat d’altres infraestructures viàries de característiques similars –com el túnel d’Horta, a Barcelona– són els principals esculls de la nova B-500.
UNA EMPRESA SOLVENT
El Banc Europeu d’Inversions ha concedit a Tabasa un crèdit valorat en 125 milions d’euros per a què l’empresa pugui fer realitat els seus projectes. Aquesta mesura té l’objectiu de proporcionar injeccions de crèdit a les empreses públiques solvents per a què no aturin les actuacions que tenen previstes.
Al marge d’encarregar-se de la construcció de la B-500, l’empresa pública Tabasa té la concessió dels túnels de Vallvidrera. La companyia està participada en un 96% per la Generalitat i l’any passat va obtenir uns beneficis de 8,2 milions d’euros. L’actual conseller de Territori i Sostenibilitat i exalcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder (CiU), en va formar part del seu consell d’administració.
