L’ocupació de diversos pisos d’un bloc a la Llagosta, que després de dues setmanes d’incertesa, avui mateix serà desallotjat, ha tornat a encendre la polèmica davant d’aquests casos. El debat sobre la legitimitat de fets com aquest, emparats sota el paraigua legal, torna a sorgir: la nova llei de l’habitatge és massa permissiva? Quan es considera que una ocupació és un delicte? Què cal fer davant d’aquests casos?
La bateria de preguntes és molt llarga. A més, cada vegada s’estan detectant més organitzacions que “rebenten pisos per posar-los a lloguer”, segons alertava l’Ajuntament de Mollet fa poc. De tota manera, encara no s’ha pogut demostrar que aquest sigui el cas de la Llagosta. Així ho corrobora Roger Sales, inspector en cap de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Mollet, el qual puntualitza que “a hores d’ara no tenim cap prova que es tracti de cap màfia”.
Sigui com sigui, amb màfies involucrades o no, el cert és que un cop les persones s’instal·len als pisos, és molt difícil fer-les fora.“El gran problema que ens trobem és que quan els titulars dels pisos ens avisen, ja ha passat un temps i ja s’hi han instal·lat”, detalla Sales. “Un cop passa això i hi ha activitat en un habitatge, es considera que és el domicili de la persona que l’ocupa i nosaltres ja no hi podem entrar: necessitaríem una autorització judicial”, argumenta.
Davant de casos com aquest, doncs, l’última paraula la té la justícia. “El jutge és qui determina si hi ha desallotjament -que es fa a càrrec dels Mossos-, si les parts s’han de posar d’acord per negociar un lloguer o bé conclou que no s’hi pot fer res”, afirma Sales.
De tota manera, l’inspector recorda que els Mossos no poden detenir ningú per un delicte d’ocupació, ja que es considera lleu. “Només es poden posar multes econòmiques durant un període d’entre tres i sis mesos”, detalla.
Davant d’això, si tant les vies judicials com les legals dificulten impedir la proliferació de les ocupacions de pisos, una possible solució podria passar per la prevenció. “Si s’evita la visibilitat dels pisos buits, és més difícil que siguin ocupats, però això és complicat, ja que de seguida se sap si una casa està sent habitada o no”, argumenta Sales. “En canvi, les mesures físiques com la instal·lació de portes antiocupació sí que funcionen millor”, sentencia.
QUI “POT” OCUPAR PISOS?
Però més enllà de la legalitat, la justícia i les mesures preventives, l’ocupació de pisos obre una altra escletxa en el debat: qui “pot” i qui “no pot” fer-ho? Davant de casos com el de la Llagosta, tot i que ha acabat bé, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca es posa les mans al cap i mostra un rebuig frontal.
“Quan es tracta d’un cas de vulnerabilitat, la PAH dóna ple suport a l’ocupació”, argumenta José Antonio Tudela, portaveu de la PAH de la Llagosta. “Estem a favor d’ocupar pisos buits, però seguim uns requisits: han de ser propietat d’un banc, que faci 2 o 3 anys que estan en desús i que no hi hagi registre de consum d’aigua i llum, entre altres”, especifica. El portaveu de la PAH de la Llagosta lamenta que “la nova llei de l’habitatge està protegint les màfies” i remarca que la plataforma parla de “recuperacions d’habitatges per part de persones que no poden pagar les seves hipoteques”. “Aquests casos estan perjudicant les PAH”, conclou.
XIFRES ALARMANTS AL VALLÈS
Segons dades dels Mossos d’Esquadra, només al Vallès Oriental es van registrar 240 denúncies d’ocupacions de pisos l’any 2016, de les quals a Mollet va haver-hi una setantena. Les xifres són alarmants. De totes maneres, segons apunta Sales, “cal tenir en compte que moltes ocupacions no han estat denunciades i hi ha altres casos on els ocupants ja haurien marxat”.
