Observatori del Turó de l’Home. Foto: Arxiu
Era l’any 1939 quan les tropes franquistes pujaven al Turó de l’Home per primera vegada. Una acció que va acabar amb la destrucció de les instal·lacions de l’observatori meteorològic que havia construït la Generalitat i que gestionava el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), i de tots els documents i registres fets fins aleshores. És a dir, els dels darrers set anys.
Després d’això, el govern espanyol va fer seu l’observatori i, tot i que Catalunya ha reivindicat durant dècades aquest espai, l’Estat no l’ha cedit, fins ara. I és que després de 83 anys, per fi l’observatori torna a ser català. Així ho va decidir l’any 2009 la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. Un pas que naixia de l’entrada en vigor de l’Estatut del 2006, amb la qual s’acordava, entre altres traspassos, el de l’observatori del Turó de l’Home.
Aquesta acció, però, ha tardat a fer-se efectiva. Ni més ni menys que 12 anys. Un traspàs amb el qual el SMC recupera totes les competències que tenia abans del 1939 i que deixa fora de joc al Servicio Nacional de Meteorología, que ha estat qui durant tots aquests anys ha assumit el control de les instal·lacions.
L’interès per gestionar aquest espai, està en la seva ubicació. I és que es tracta d’un punt estratègic que es va projectar amb la idea que, amb el curs dels anys, esdevingués un observatori de muntanya de referència al sud-oest d’Europa. De fet, es va crear fruit d’una iniciativa científica d’àmbit mundial que va tenir com a objectiu ampliar els coneixements de meteorologia i magnetisme a les regions polars.
Un punt clau, doncs, que s’ha convertit en un motiu de disputa i de tensió entre l’Estat espanyol i Catalunya, que finalment tornarà a donar resposta a les necessitats d’informació meteorològica i climàtica de la Generalitat.
