Només es necessiten 10 minuts en cotxe per fer un viatge en el temps des de Mollet. I no és cap joc de paraules ni una metàfora enrevessada. Parlo d’un retorn al passat en tota regla. Sense aigua potable, amb cases despoblades i una vigilància policial quasi inexistent. Benvinguts a Gallecs.
Entre les tonalitats grogues i verdes d’un extens terreny hi ha aquest poble, que rep la denominació d’Espai d’Interès Natural. Els visitants que hi arriben caminant des de Mollet i les zones del voltant hi troben l’indret perfecte per fer exercici a l’aire lliure o per refugiar-se del soroll del trànsit. Aquest és el cas de la Maria, una noia de 30 anys que viu a Santa Perpètua i que aprofita els caps de setmana per passejar els seus gossos a Gallecs i, alhora, “respirar aire pur i veure una mica de verd”. I com la Maria, moltes altres persones de la zona trien aquesta destinació per desconnectar de la ciutat i practicar diferents esports, com anar en bicicleta o córrer. Però la visió de la situació canvia quan Gallecs esdevé casa teva i no un indret de passada. Els més incrèduls ho poden preguntar a qualsevol dels habitants del poble que cada dia s’han de desplaçar fins al pou que tenen més a prop per disposar d’aigua.
Però l’aventura no acaba aquí, perquè fa uns 30 anys es va portar a terme la primera anàlisi d’aquesta aigua i es va detectar que contenia un alt nivell de nitrats provinents dels adobaments dels camps de cultiu de la zona. A partir d’aquell moment es va prohibir el seu consum i els habitants van limitar el seu ús a altres funcions, com regar els horts o dutxar-se.
UNS MESOS DURS
Segons expliquen els veïns, els mesos d’estiu són els pitjors perquè hi ha més demanda d’aigua per les altes temperatures i, en canvi, escasseja la pluja. Per evitar que els pous s’assequin, els habitants van enginyar l’any passat una solució d’urgència. “Vam decidir omplir nosaltres mateixos cada dia el dipòsit que abasteix unes 12 famílies amb l’aigua del pou que sempre està més ple”, recorden.
Pel que fa a l’aigua potable, els veïns han de comprar ampolles als supermercats dels municipis més propers i crear un petit rebost a casa per tenir reserves.
A pesar dels inconvenients de viure en aquest espai rural, els habitants de Gallecs no perden el somriure en el seu dia a dia ni tampoc l’esperança de cara al futur. En Gabriel n’és un clar exemple, un veí de 79 anys que assegura estar convençut que l’aigua potable arribarà aviat. Veient la traça que demostra mentre treballa al seu hort, ningú endevinaria que fa 40 anys era taxista i va decidir canviar el trànsit de Barcelona per aquest espai rural, que ara considera casa seva i on l’ambient general que es respira és el d’una gran família. En total, el poble està format per unes 70 cases però només 60 estan habitades, de les quals la meitat corresponen a segones residències que s’utilitzen únicament els caps de setmana. Amb tot, són una trentena les famílies que viuen a Gallecs de manera habitual. El despoblament creixent a la zona és una altra qüestió que preocupa els veïns, ja que la majoria són persones grans que ronden els 80 anys.
La solució a aquest problema, i també al de l’aigua potable, passa per l’aprovació del Pla Especial de Gallecs, un document que s’espera des del 2010 i que dotaria el poble d’una xarxa d’aigua i, a més, fomentaria l’arribada de persones joves que donarien vida i futur al poble.
Pol Ansó: “Podríem tenir
aigua potable l’estiu del 2020”Una de les persones que més ha lluitat per fer arribar l’aigua potable a Gallecs és el president de l’Associació de Veïns de l’espai natural de Gallecs, Pol Ansó, el qual assegura que després de vuit anys d’espera s’estan fent passos en ferm en aquesta direcció i tot apunta que “Gallecs podria tenir aigua potable l’estiu del 2020”.
Segons explica Ansó a Línia Vallès, l’estudi per construir la xarxa que faria realitat aquesta fita ja s’ha portat a terme. “Aquest cop és veritat, he vist i he tocat el document amb les meves mans”, bromeja. Segons avança Ansó, l’estudi estableix quatre opcions que es diferencien per la ubicació dels dipòsits des d’on es faria arribar l’aigua a Gallecs. Una de les localitzacions seria Santa Perpètua, una altra la zona dels Pinetons de Mollet i les últimes propostes tindrien com a punt de partida Palau, però amb diferents recorreguts.
El president de l’Associació de Veïns de Gallecs explica que el següent pas que es preveu és l’elecció d’una de les quatre opcions, les quals tenen diferents pressupostos que van des dels 700.000 fins a més d’un milió d’euros.
Després, es començaria a treballar en el projecte executiu, que estaria enllestit l’estiu vinent. “Si es compleixen tots els terminis, l’estiu del 2020 ja tindríem aigua potable”, conclou.
