Recinte de la font abans de la guerra. Foto: Cedida
Com molts altres monuments de Sant Fost, la Font de les Monges amaga una gran història al seu darrere que avui dia passa totalment desapercebuda per l’estat de deixadesa en el qual es troba. Molt pocs s’imaginarien que el que avui dia són runes, brutícia i parets plenes de grafitis, va ser, fa anys, un dels espais més demandats per la burgesia d’arreu de Catalunya. Per recordar-ho, l’entitat la Xopera ha publicat un nou vídeo de difusió del patrimoni local.
Segons expliquen, les primeres referències d’aquest monument són del segle XIII, quan a Sant Fost hi havia una congregació de monges agustines que habitaven al Monestir de Santa Maria de Montalegre, l’actual edifici de la Conreria. La font es va construir per donar aigua a l’hort de les monges, però a finals del segle XIV el convent va quedar deshabitat. Amb tot, la font va continuar allà, emanant aigua.
Recinte de la font en l’actualitat. Foto: Cedida
Amb l’entrada dels anys 20 del segle XX, aquest espai, que històricament havia girat al voltant de la religió i la vida en calma, va fer un gir de 180 graus. El que va provocar aquest canvi va ser la construcció d’un edifici modernista en el mateix recinte de la font, que acollia un restaurant i altres serveis, i que va convertir l’espai en un reclam de la burgesia de tot el país. “La Font de les Monges es va posar de moda i el conjunt es va convertir en un lloc d’esbarjo per als caps de setmana i festius”, detallen des de la Xopera. “Era la font més important i pintoresca de Catalunya, així l’anomenaven els diaris de l’època, que oferien excursions en autobusos de luxe”, destaquen. Amb tot, l’esplendor va durar fins a l’esclat de la Guerra Civil, durant la qual la font i l’edifici van quedar molt malmesos.
Tot i que després del conflicte es va reconstruir tot plegat i es va intentar recuperar l’afluència d’abans, no es va aconseguir i passats els anys 50 l’edifici es va tancar. “Des de llavors, el deteriorament és constant”, lamenten des de la Xopera. Recordant aquesta història, l’entitat reclama “compromís” perquè aquest espai que un dia va ser tan important no acabi desapareixent.
