Concentració de dijous davant l’Escola el Lledoner. Foto cedida.
A la zona Nord de Granollers falten escoles públiques. Almenys, així ho pensen algunes famílies del barri, ja que segons explica Marcos Ramos, “només tenim l’Escola Bressol Municipal el Teler i l’Escola Pública el Lledoner”.
Ell és un dels pares afectats per l’oferta insuficient de places en aquest darrer centre. I és que davant d’un total de 40 places per cursar P3, s’han presentat 55 sol·licituds. “Això significa que 15 famílies haurem de portar els nostres fills a centres que estan a 40 minuts caminant del barri o que ens veurem obligats a agafar el cotxe” lamenta Ramos. Tot perquè “les escoles amb places lliures estan lluny del barri”, afegeix.
Segons expliquen les famílies afectades en un comunicat, “les administracions s’han limitat a referir-se a la baixada de la natalitat a Granollers, però en cap cas han tingut en compte l’augment de l’empadronament als barris del Lledoner i Nord”. De fet, la ciutat està creixent per aquesta zona, amb blocs de pisos nous “on s’instal·len moltes famílies que, lògicament, volen portar els seus fills a una escola que els quedi a prop de casa”, assegura Ramos.
“Però el problema de la manca de centres no s’ha vist fins a aquest any, perquè és quan s’han abaixat les ràtios i s’ha passat de 25 a 20 alumnes per classe per tal que el professor pugui estar més pendent dels nens”, explica el granollerí. “Una decisió que aplaudim, però que no ha anat acompanyada de cap inversió en augmentar el nombre d’infraestructures, perquè no hi ha cap nou centre i tampoc hi ha cap nova línia”, lamenten les famílies.
Per tot això, dijous a la tarda, famílies i professorat es manifestaven a la porta de l’Escola el Lledoner, amb l’objectiu de donar a conèixer una problemàtica que ja han fet arribar a la Regidoria d’Educació i al Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Una protesta que també vol fer replantejar el sistema de zona única que hi ha a Granollers a l’hora de triar centre i que permet a qualsevol alumne, sigui del barri que sigui, matricular-se a qualsevol centre de la ciutat, independentment de la zona on es trobi.
“Però això, que en teoria es fa per evitar la segregació, només ha aconseguit augmentar-la”, pensa Ramos. “I, a més, fomenta l’educació concertada, ja que moltes famílies que es veuen obligades a desplaçar-se acaben matriculant als seus infants en centres concertats més propers a la residència familiar”, apunten les famílies afectades.
Qui no acaba de compartir aquest relat és l’AMPA de l’Escola Ponent, que assegura que no és cert l’argument dels 40 minuts perquè “tenen una escola pública magnífica a 10 minuts”.
