Ballada de diumenge a la Porxada. Foto: Pepus Costa
Era l’any 1932 quan Granollers donava la benvinguda a una nova entitat de balladors i balladores: l’Esbart Dansaire. Una associació que va començar a funcionar amb una forta empenta i també amb una gran presència en la vida cultural de la ciutat, fins a arribar a convertir-se en el que és avui dia. Una de les entitats granollerines més reconegudes, no només per la seva activitat, sinó per la seva trajectòria, que aquest 2022 arriba als 90 anys.
Per aquest motiu, l’entitat ha programat un calendari ple d’actes fins al març, amb els quals celebrarà un aniversari especial que, segons Pepus Costa, president de l’Esbart Dansaire, “no acabarà de ser com ens hagués agradat per la pandèmia”. Per això, tot s’ha concentrat en dos mesos, febrer i març.
De fet, diumenge ja va començar la celebració amb una primera ballada a la qual se sumaran la que protagonitzaran les colles infantils, el pròxim 6 de març, i la ballada conjunta de cloenda, el dia 26 del mateix mes. Tot això, juntament amb una xerrada sobre la història de l’entitat, una exposició itinerant de vestuari als aparadors de les botigues i un dinar de germanor. “Un programa més breu del que volíem, però que almenys ens permetrà celebrar aquests 90 anys en espais adequats a la pandèmia, on poder assegurar el compliment de les mesures de seguretat”, avança Costa.
L’època més brillant
El que està clar és que “90 anys donen per a molt”, diu el president. “Però també és evident que en gairebé un segle d’història, no tot ha anat tan bé com ara”, afegeix. I és que des del 1939 i fins al 1991, l’Esbart va viure una època que Costa considera “força fluixa”, marcada per la postguerra i per les restriccions imposades pel franquisme. “Però des de llavors i fins ara, en aquests darrers 30 anys, l’entitat està vivint la seva època més brillant, amb tres dècades plenes d’efervescència”, afegeix el granollerí.
Actualment, l’Esbart compta amb 115 membres i, tot i que la pandèmia ha afectat moltes entitats culturals, que han perdut socis, “en el nostre cas seguim sent els mateixos de sempre”, explica el president. “L’únic que ens ha fet mal de la covid-19 és el fet que hem hagut d’estar un any i mig parats, encara que hem tornat motivats i amb moltes ganes”, afegeix.
Un futur assegurat
Però aquesta motivació durarà per sempre? El problema que es troben algunes entitats és el del relleu generacional perquè quan les persones que avui dia s’encarreguen de tirar-les endavant deixen els seus càrrecs, o no hi ha joves o els que hi ha no volen ocupar els seus llocs. Un contratemps que, en el cas de l’Esbart “no passarà perquè sempre hem tingut una constant de socis infantils, que es mou entre els 25 i els 30 nens, i això ens fa ser optimistes i presagiar un bon futur”, diu el granollerí. De fet, la clau està en el paper de les famílies, ja que, en moltes ocasions, ser balladors es transmet de pares a fills.
És per això que, tot i els 90 anys, l’Esbart promet seguir oferint cultura a la ciutat durant molt més temps perquè, com bé diu Costa, “encara que som conscients que ja hem tingut una vida molt llarga, la que queda per davant ho serà encara més”.
