Els regidors actuals d’ERC. Foto: Ara Parets ERC
El febrer del 1934 es constituïa la secció local d’Esquerra Republicana. En les eleccions d’aquell any, va aconseguir dos dels vuit regidors que aleshores hi havia a l’Ajuntament: Antoni Arimon i Pere Ramon. Amb tot, l’esclat de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista van truncar tots els objectius polítics del partit i va començar una època marcada per la persecució a alguns dels seus militants per tenir idees contràries al règim.
Així ho recorda Josep Domènech, primer regidor d’ERC després del franquisme, coincidint amb el 90è aniversari de l’agrupació local. “A Parets el nostre partit va rebre molt durant la dictadura i hi va haver afusellaments i represaliats”, assegura en declaracions a Línia Vallès. “Per això, després d’aquest període va ser molt difícil reprendre l’activitat”, afegeix. De fet, no va ser fins a l’any 1995.
“ERC no acabava d’estar ben vista al poble perquè durant el franquisme havíem estat considerats quasi terroristes i la gent tenia por de parlar del partit o de mostrar-se afí a les nostres idees”, explica Domènech. Amb tot, ell mateix, juntament amb Carles Ferrer, van decidir fer llista i presentar-se a les eleccions del 1995. “Vaig aconseguir entrar com a regidor, però va ser molt complicat començar a treballar de nou, fent molt de treball pedagògic per fer veure els veïns que no érem dolents”, recorda.
Després dels seus quatre anys de regidor, però, no es va tornar a crear llista, fins que quatre anys més tard, el 2003, ERC va tornar a presentar-se a les eleccions. “A partir de llavors es va començar a tirar endavant un projecte ferm, amb un equip més complet i preparat”, diu Domènech.
Pel que fa a l’evolució del partit en aquests 90 anys, el republicà fa un balanç “molt positiu”. “L’inici va ser molt dur, però ara som un partit preparadíssim i que té el suport de moltíssima gent”, assegura. Cal recordar que ERC guanyava les eleccions el 2019 i el 2023, però només va poder governar sis mesos.
