Hi sobra gent al PSC?
No.
Pere Navarro i Antonio Balmón diuen que sí…
Vostè em pregunta què penso jo.
S’han acabat les ànimes al PSC?
No… Les ànimes no s’acaben mai i els esperits tampoc. El sector crític del PSC, el qual jo respecto i tinc una relació de diàleg ben habitual, és imprescindible i el que ha de fer és seguir expressant-se, i en tot cas els partits polítics han d’acomodar la seva estratègia en funció de les situacions que es vagin vivint.
Està còmode Josep Mayoral amb el que es va decidir el passat cap de setmana al Consell Nacional del PSC?
Josep Mayoral no està en política per comoditat, sinó per construir realitats noves, per contribuir a transformar una realitat que no ens agrada. Si ho xifrem en termes de comoditat, pràcticament no em trobaràs còmode enlloc. Josep Mayoral té un pensament clar, que està en un marc que és el marc del PSC, i alhora el que intenta és explicar-se sempre en el debat intern i, quan s’expressa com a alcalde, també ho fa amb molta nitidesa.
Públicament què li diu a Montserrat Tura quan a través del seu Twitter ella afirma que sent tristesa per les decisions del PSC preses en el Consell Nacional?
El que jo li dic a la Montserrat Tura no li dic en públic, sinó en privat.
Han parlat recentment?
Vam estar parlant fa poc, sí. Compartim algunes coses i no en compartim d’altres. Jo crec que, en aquests moments tan complexos, el que cal en aquest país és molta prudència, tenir el cap fred i el cor calent. Mirar d’apostar cap a aquest itinerari que jo desitjo ple de cohesió. Tenim molt clars quins són els problemes que té aquest país. El primer problema són aquests 6.000 aturats que tenim al poble, aquest 47% que no cobra subsidi. Aquest és el principal problema i aquí és on concentro una part essencial de les meves forces. Una altra part important del meu esforç el dedico a mirar que en aquests moments tan complicats la ciutat sigui també un espai on la cohesió i la capacitat de generar alternatives i estratègies ens permetin mirar cap al futur amb una certa possibilitat d’èxit.
Crec que aquest país necessita transformar la seva relació amb l’Estat. El pacte constitucional es va trencar l’any 2010. Per tant, el que cal és refer les relacions amb l’estat des del diàleg, la coherència, l’anàlisi i la llibertat. Aquesta és una feina que s’ha de fer i que no té només un camí, sinó diversos. I el que hem de fer és escollir el millor camí per al nostre país.
Quins punts de concordança han tingut la senyora Tura i vostè en aquesta conversa privada a la que ha fet referència?
Les converses privades són privades…
Si Tura diumenge estava trista, Mayoral estava content?
Mayoral estava preocupat. Crec que en aquests moments en què es generen tensions en un col·lectiu hauria de dir que tenia preocupació perquè m’agrada més la suma que res.
Creu que el PSC està captant el que demanen els ciutadans al carrer?
La pregunta que em faig és si tots plegats estem escoltant suficientment. El PSC, com tots els partits, ha de fer aquest exercici. Jo diria que l’ha de fer des d’una manera plural, perquè el missatge del carrer també és plural i per això cal buscar la síntesi d’aquestes expressions.
Vostè, quan veu l’11 de setembre una concentració històrica, de gent que ocupa el carrer amb un plantejament molt clar, i amb molts socialistes a la Via Catalana… nota que el PSC sintonitza prou?
Penso que aquest país mereix i ha de decidir el seu futur, que els ciutadans de Catalunya han de poder decidir el seu futur. Però decidint-lo en un procés clar i nítid en el qual tota la informació estigui a sobre de la taula, tota. I ho han de fer també a partir d’aquesta voluntat de sumar.
Però quan et trobes el rodet de Montoro, de Rajoy, d’Esperanza Aguirre… Davant d’aquest mur, què s’ha de fer?
Els que tenim una edat i ja hem viscut moltes coses, hem vist trencar molts rodets a partir del diàleg. I hi tinc la convicció. No és admissible reduir el diàleg amb l’Estat amb una missiva escrita per un president i contestada per un altre. És curiós que la Comissió mixta de traspassos no s’hagi reunit en dos anys… És curiós i és lamentable. Si volem avançar cal fer-ho en termes de diàleg. Al final, no hi ha cap altre itinerari.
Ningú planteja cap altre via que no passi pel diàleg…
Sí, però és que ningú ha parlat encara aquí. Qui està parlant?
D’entrada el carrer…
No, estic parlant de governs, home. Els governs no han de parlar?
Per parlar en calen com a mínim dos.
Jo tinc la percepció que cap dels dos vol parlar.
Fa pocs dies l’expresident espanyol José María Aznar ha demanat penes de presó pel president Mas si convoca un referèndum il·legal.
L’Aznar no és precisament el meu ídol, t’ho asseguro. Insisteixo, hi ha hagut passos per parlar de veritat? Aquest país hem viscut coses com per exemple el retorn del president Tarradelles. Això no era fàcil. Aquest país va veure com es construïa una constitució que deu ni do el paper que ha jugat. Tot això requereix parlar en termes de política en majúscula. És el temps de la política, de parlar, de buscar diverses estratègies…
Accepta que en els últims mesos el PSC ha enviat uns missatges contradictoris?
Tan contradictoris com el fet que el president de la Generalitat va dir abans de l’Onze de Setembre que no hi hauria referèndum al 2014. Tan contradictori com aquest, difícil. Jo vaig sentir al president de la Generalitat dir “el referèndum al 2014 serà impossible i anirem cap a unes eleccions plebiscitàries”, se’n recorda?
Ho va dir en condicional…
No, no, no. En tot cas llegeixi el que va dir el president de la Generalitat.
…
Miri, la meva posició és que aquest país per avançar necessita grans acords i els grans acords s’escriuen habitualment en llibretes en blanc, no en llibretes en les que simplement et diguin firma aquí, que és el que ha passat en aquests darrers mesos en els que al PSC només se li ha demanat l’acompanyament en un procés en el que hi havia moltes coses ja decidides. Jo sóc dels que penso que aquest país en si necessita buscar aquest comú denominador i que s’ha de fer sense decisions preses d’antuvi, començant per negociar i no dir “és que la consulta ha de ser sí o sí el 2014”, perquè això no té el sentit unitari que jo he defensat històricament. Per tant, ens hauria agradat que aquesta voluntat de sumar s’hagués expressat de manera nítida. Jo el que reclamo és que el lideratge del qui li pertoca posar les bases perquè hi hagi aquest gran acord tingui aquesta vocació de sumar. I això, la veritat, és que tampoc ho veig.
Accepta que el PSC perd centralitat? El preocupen les enquestes?
El PSC ha perdut cinc eleccions consecutives. Això vol dir alguna cosa. Hi ha coses que s’han de revisar. El que pretenia el lideratge del Pere Navarro des del Congrés de fa escassament 20 mesos era obrir noves perspectives després d’uns determinats resultats electorals. En tot cas, aquest és un itinerari. Jo sempre he dit que aquest serà un procés necessàriament llarg. El procés de represa d’una estabilitat política passa per enfortir el seu diàleg amb la societat i per recuperar la confiança. És evident que un partit que perd cinc eleccions consecutives ha perdut la confiança. Per tant, aquest és un procés que no serà ni fàcil ni ràpid, en tot cas jo estic convençut que aquest país necessita forces capaces de vertebrar i cohesionar, i és el paper que ha jugat el PSC. Ara evidentment ho juga molt menys.
Tornarà a il·lusionar el PSC?
Jo mai no faig pronòstics, però el que hem de fer els que estem en aquest projecte polític és treballar perquè aquest diàleg amb la ciutadania torni a fluir. L’espai essencial perquè això pugui passar és la proximitat i, per tant, la meva modesta aportació és la manera en la qual intento gestionar el meu equip de govern, que és amb aquesta voluntat de diàleg i de coalició permanent amb la ciutadania.
L’exalcalde socialista de Badalona, Jordi Serra , va dir sentir-se independentista de cor i federalista de cap. Josep Mayoral què és?
Jo sóc granollerí de cor, de cap i, des d’aquest punt de vista, sóc un municipalista convençut. Crec que les realitats es generen des de les possibilitats i la fortalesa de la democràcia local, es generen en el meu país, el qual és Catalunya. Un país ben vertebrat, ben comunicat amb l’estat espanyol i essencialment ben comunicat amb Europa.
“La nostra prioritat és reduir l’atur”
En l’última edició de Línia Vallès vam parlar sobre el futur del territori. Cap on creu que va el Vallès?
Tant el Vallès Oriental com l’Occidental són el cor productiu de Catalunya. Només ens en sortirem si aquesta capacitat productiva de les dues comarques del Vallès queda ben articulada, perquè això és el que permetrà obrir perspectives exportadores que generaran llocs de treball i, en conseqüència, es reactivarà el consum.
Què fa un ajuntament com el de Granollers per fer front al problema de l’atur?
Tot el que pot, però menys del que es necessita. A Granollers hem posat en marxa un pla de xoc i hem augmentat en un milió d’euros la partida del pressupost ordinari destinada a l’ocupació. A partir d’aquí, hem generat un centenar de llocs de treball destinats als aturats de llarga durada i hem fomentat la contractació de joves a les empreses de la nostra ciutat, entre d’altres. Una de les apostes de Granollers és la seva atractivitat i per això s’ha de fer de la ciutat un espai capaç de generar activitats que permetin que el comerç i els hotels tinguin el rol que els pertoca.
El preocupa que la xifra dels 6.000 aturats no baixi?
Per descomptat que ens preocupa. Portem pràcticament un any que el nostre atur se situa entre els 5.600 i els 6.100 aturats. La nostra prioritat és que aquestes xifres baixin i per aconseguir-ho no hem d’oblidar el conjunt d’eines que té Granollers per sortir-se’n. Els objectius principals són continuar amb l’atractivitat, la creativitat i l’esforç per mantenir la qualitat de la ciutat, perquè tot això ens ajudarà a sortir més fàcilment de la crisi.
El govern espanyol planteja una reforma de l’administració local. Com a secretari de política municipal del PSC, creu que el municipalisme està en perill?
Els ajuntaments estan amenaçats tant per la llei de governs locals de Catalunya, com per la llei del ministre Montoro. Les dues tenen uns continguts que ens preocupen d’una manera extrema. Des del nostre punt de vista, la llei que pretén aprovar el govern espanyol és l’atemptat més gran que s’ha fet en els darrers anys al municipalisme i alhora a l’autonomia municipal. És una llei que recentralitza, que elimina competències als ajuntaments i que vulnera la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. A mi, personalment, el que més em preocupa d’aquesta llei és que elimina una part important dels serveis que els ajuntaments donen als ciutadans i redueix la qualitat democràtica de la societat, perquè elimina el factor de la proximitat. Hi haurà menys serveis pels ciutadans i de menys qualitat.
Per tant, la resposta des del municipalisme quina ha de ser?
La resposta des del municipalisme ha de ser explicar als ciutadans amb claredat què és el que ens ve al damunt. Jo sóc partidari que aquesta llei vagi al Tribunal Constitucional perquè crec que és contrària a la carta magna i treballarem en aquest sentit. De tota manera, els ajuntaments hem de posar en primer lloc els ciutadans. Per molt que aquesta llei digui que determinades coses no són competència municipal, quan els ciutadans ens demanin als alcaldes i als regidors què passa amb la seva plaça escolar no els podrem dir que no és competència nostra, perquè no estem aquí per fer de gestoria. El PP vol que els ajuntaments siguin un lloc per posar segells. Jo defenso que els ajuntaments han de ser espais de convivència i de cohesió.
La Generalitat deu a Granollers uns vuit milions d’euros i ja ha dit que pagarà als municipis. Se’ls creuen?
No ens els vam creure des del primer moment. I vam expressar-ho al mateix instant que la vicepresidenta ho va dir en una reunió que vam compartir. Jo crec que, en realitat, la Generalitat deu 1.200 milions d’euros als ajuntaments i ells diuen que només en són 600 milions. Aquí hi ha una discrepància que ve del concepte del deute reconegut i el deute real. Hi ha una sèrie de partides que no estan en l’apartat d’aquest deute reconegut, com per exemple el pla de barris del Congost, executat i acabat l’any 2010. Ens deuen més d’un milió d’euros, però curiosament no apareixen a la despesa reconeguda. Algun dia s’haurà de reconèixer, perquè nosaltres hem fet la feina i hem pagat sense esperar a què ens paguessin a nosaltres. Sabem que la situació econòmica del govern de Catalunya és complicada i reivindiquem que tothom compleixi amb els seus deures i que paguin els deutes. El govern de l’Estat a la Generalitat, però també la Generalitat als ajuntaments.
Quin grau d’endeutament té Granollers en aquests moments?
Granollers té un grau d’endeutament d’un 60% aproximadament. Recordem que el límit a partir del qual es comencen a tenir problemes és el 120%. En números rodons tenim un deute d’uns 40 milions d’euros a llarg termini. Aquest és un deute moderant dins el món local. Això demostra que la nostra administració ha respost d’una manera coherent i correcta la crisi, entre d’altres coses perquè, per a nosaltres, l’austeritat no ha estat una moda, sinó que és un procés habitual del nostre tarannà.
La ministra de Foment ha anunciat que s’impulsaria el projecte de desdoblament de la línia R3 de rodalies. Es fien de Madrid?
En aquests moments, més que parlar de percepcions o intencions, el que valorem és la feina i els resultats. No és de rebut que després de gairebé cinc anys encara no s’hagin tramitat les al·legacions que es van presentar a l’estudi de traçat d’aquesta línia de tren. Podem entendre que no hi hagi pressupost, però no podem entendre que no hi hagi voluntat.
Està satisfet del diàleg actual amb l’oposició?
Aquest és un Ajuntament que té una xarxa d’informació i de relació institucional molt important. Hem desplegat tota una estructura per retre comptes de la nostra gestió als diferents grups municipals, perquè volem que aquest govern sigui transparent i obert. Òbviament, l’oposició sempre dirà que no és suficient, però creiem que l’esforç que fem per explicar-los la nostra gestió, dia rere dia, és molt elevat.
Tornarà a ser candidat?
Si els companys creuen que puc representar bé l’equip, les idees i la manera de fer que té aquest partit polític, òbviament que sí.
