La permanència de símbols franquistes als carrers de molts municipis continua en l’epicentre del debat i el Vallès no n’és una excepció. A Parets, per exemple, fa uns dies s’ha viscut una picabaralla política entre diversos grups pel nom d’un carrer dedicat a un exministre de Franco, Pere Gual Villalbí, i el de la Via Piquer i l’escola Lluís Piquer, personatge també vinculat al règim, segons un informe de l’arxivera municipal.
La polèmica es va encendre en la recent Comissió de Nomenclàtor de l’Ajuntament, quan el PSC, NOPP i CiU es van oposar, primer, a aprovar els canvis de noms i, després, a portar-los a consulta ciutadana, tal com proposaven Sumem Parets i Ara Parets ERC.
Segons ha explicat a Línia Vallès Rosa Martí (NOPP), va votar-hi en contra perquè “Piquer no va tenir temps de ser franquista: el van matar pocs dies després del cop d’Estat del 18 de juliol del 1936”. “Sí que era de dretes i catòlic, però per això no ens l’hem de carregar”, afegeix, i detalla que “Piquer era cosí germà del president Companys, una persona molt il·lustrada i molt bon mestre”.
És una afirmació que contradiu l’informe de l’Arxiu Municipal, que afirma que un grup de mares i pares va sol·licitar la seva destitució “per les seves idees religioses i polítiques”. Des d’ERC, Jordi Seguer puntualitza a aquest periòdic que, “tot i no ser franquista, Piquer sí que estava a favor de l’aixecament militar del 1936”. A més, diu que “no estava arrelat a Parets i hi ha molts altres mestres que es mereixen més que ell posar nom a l’escola”.
Pel que fa a Gualba Villalbí, Martí explica que “va ser un ministre de Franco tecnòcrata, però això no vol dir que tothom que col·laborés amb el règim fos franquista”. A més, puntualitza que “en canvi, Fabià Estapé no està demonitzat, tot i haver col·laborat amb el Plan de Desarrollo”.
Per la seva banda, Seguer diu que “la història no es pot canviar” i confirma que ERC està estudiant denunciar l’incompliment de la Llei de Memòria Històrica per part de l’Ajuntament. També lamenta que “els represaliats pel règim no hagin tingut el merescut homenatge”, punt amb el qual coincideix amb Martí, que diu que “també s’han d’homenatjar els que van matar d’esquerres”.
L’ÚLTIM CENS, OBSOLET
Sigui com sigui, i polèmiques a part, però, un dels principals problemes és comptabilitzar els símbols de la dictadura, que són ben visibles en una trentena de vies, monuments, tombes i rètols de la comarca. L’últim cens del Memorial Democràtic -que depèn del departament d’Exteriors de la Generalitat- és del 2010 i des d’aleshores no s’ha fet cap actualització. Ara el Memorial treballa per fer un nou cens però encara no se sap quan es publicarà. Per tant, cal remetre’s a les dades de l’estudi de fa set anys. Segons el cens, a Mollet hi ha 7 plaques de l’Instituto Nacional de la Vivienda (INV) franquista, el municipi amb més símbols d’aquest tipus, seguit de les Franqueses (5), Canovelles (4), Sant Celoni (3), Parets (2) i la Llagosta (1). A Granollers n’apareixen dues, tot i que el consistori assegura que ja no hi són.
A Sant Celoni, a més, encara hi ha una creu franquista i una placa d’un altre tipus. A la Llagosta, encara hi ha un rètol de carrer dedicat a Nicolás Longarón, inspector d’ensenyament primari, i a les Franqueses s’ha comptabilitzat una tomba i un monument.
COMPETÈNCIA MUNICIPAL
Tot i que el Memorial Democràtic està preparant el nou cens, la institució insisteix que no té la responsabilitat de treure les plaques d’habitatge amb les quals la dictadura segellava les seves promocions immobiliàries, ni tampoc cap altre símbol de l’espai públic.
El Memorial es remet a la Llei de Memòria Històrica aprovada el 2007 al Congrés espanyol. “La llei diu que els símbols s’han de retirar i la responsabilitat de fer-ho és dels Ajuntaments”, recorden fonts de la institució. “En el cas de les plaques d’habitatge és recomanable treballar-ho conjuntament amb les comunitats de propietaris”, afegeixen.
El mandat legal és inequívoc però no preveu terminis per completar la retirada de símbols ni tampoc sancions en el cas de no fer-ho. Tot plegat fa que després d’una primera escombrada de simbologia feta pels primers Ajuntaments democràtics, actualment alguns municipis s’hagin relaxat a l’hora d’esborrar les últimes marques visibles del feixisme.
