El vallesà Oscar Herrero vol ser el més jove a fer la volta al món

Viatjar. Visitar tots els països del món. Conèixer i viure cultures diferents. Veure de prop les grans desigualtats que hi ha arreu. Demanar ajuda per a una ONG que treballa amb els més desfavorits. Fer-ho amb 21 anys. Ser la persona més jove del món a aconseguir-ho. Qui s’hi apunta?

Aquest és el repte que es va marcar Oscar Herrero ara fa sis mesos. Un vallesà de Santa Maria de Palautordera de 21 anys que s’ha proposat batre el Rècord Guinness de ser la persona més jove a visitar els 193 països membres de l’ONU, a més de la Ciutat del Vaticà i Taiwan. Una fita que actualment ostenta el britànic James Asquith, que ho va aconseguir el 8 de juliol del 2013 amb 24 anys i 192 dies, i que Herrero té previst assolir en tres anys, fent una setmana per país i acabant un mes abans de l’actual rècord. Tot i que assegura per telèfon a Línia Vallès que vol “aprofitar tot el temps possible per conèixer tots els llocs”, si se li tirés el temps a sobre no descartaria fer els últims països més ràpidament, “visitant menys i arribant a la data acordada”.

UN SOMNI QUE VE DE LLUNY
Tot plegat es remunta als seus 19 anys, quan va deixar la universitat “per començar a viatjar sense diners”. El seu ukulele el va ajudar a sobreviure. Fent-lo sonar als carrers de les ciutats que visitava arreplegava diners de la gent que el veia i li llançava monedes. Però era conscient que no li donaven diners perquè toqués bé, “sinó per pena”, i no estava a gust amb la situació. “Sentia que hi havia gent que necessitava els diners més que jo, gent que no havia escollit aquest camí, com en el meu cas”. Per aquest motiu va decidir parar de viatjar, tornar a casa i escriure un llibre.

El desig per conèixer el món, però, no es va esvair. I és això el que el va portar a intentar aquesta nova fita, amb un viatge que interessés als usuaris de les xarxes socials, recollint-lo al web expedicionsf.com, i que servís per donar a conèixer Metges Sense Fronteres i fomentar la recaptació de diners per a l’ONG. “D’aquesta manera canviem el fet que jo estigui viatjant i la gent em doni diners a mi. Ara els dóna a persones que realment ho necessiten, que no han escollit tenir la vida que tenen”.

Des de l’aurora boreal fins
als nervis en alguna frontera

En aquests mesos de travessia, el palauenc acumula multitud d’aventures, la majoria positives i algunes de ben sorprenents, com la que va viure a Noruega després de creuar el cercle polar àrtic per veure l’aurora boreal. Com que el cel estava molt ennuvolat, no va poder veure res, així que va connectar amb un veí mitjançant couchsurfing perquè l’acollís i intentar veure aquest meravellós fenomen natural l’endemà. El noruec en qüestió era a Oslo, a dos mil quilòmetres, però li va dir: “Jo no sóc a casa ni hi aniré, però tinc la clau guardada, la pots agafar i dormir-hi sense cap problema”. “Em va impactar moltíssim com una persona totalment desconeguda et pot obrir les portes de casa seva”, explica Herrero.

Pel que fa a les experiències negatives, en destaca poques. Els constants comiats amb “gent amb qui connectes i estàs molt guai” és el més complicat. També “alguna entrevista més llarga del normal” en alguna frontera l’ha inquietat. Però res d’això l’ha fet abandonar. Tampoc la família ni els amics. “Se’ls troba a faltar, però és un viatge que t’aporta moltíssim i seguim en constant contacte”, conclou.