El Tribunal Suprem vol que el castellà també sigui llengua vehicular
Diuen que parlant la gent s’entén. I deu ser veritat, perquè la defensa del català a les escoles ha contribuït a sumar complicitats entre formacions polítiques de diferent signe i una gran majoria de la societat civil que advoca per mantenir vigent l’actual model d’immersió lingüística. Davant la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que dóna a Ensenyament un termini de dos mesos per a què compleixi unes sentències del Tribunal Suprem (TS) en què s’instava a fer que el castellà també sigui llengua vehicular en l’educació, el Govern ja ha anunciat que mantindrà l’actual política lingüística passi el que passi. I no està sol: ajuntaments, entitats, associacions… li donen suport en les accions que emprengui en benefici de l’idioma, una de les principals columnes de la cultura del país.
PARLAR, ACTUAR
La plataforma Somescola.cat ha fet una crida generalitzada per a què s’organitzin concentracions davant els ajuntaments catalans contra la interlocutòria del TSJC respecte a l’ús del català com a llengua vehicular als centres educatius. A tall d’exemple, l’Ajuntament de Martorelles ha convidat entitats, associacions i veïns a que se sumin a la protesta que es farà el proper dilluns a les set de la tarda.
La plataforma, que integra una trentena d’entitats, ha denunciat el posicionament del TSJC i ha animat a la societat a sumar-se a les accions que s’emprenguin a favor de l’escola en català i al model de cohesió que aquest representa. Per això ha elaborat un manifest per a l’adhesió de la societat, així com una moció a favor de l’escola en català que ha presentat als ajuntaments catalans per a la seva aprovació en els seus respectius plens.
L’Ajuntament de Mollet del Vallès, per exemple, ja ha avançat que en la propera sessió, que se celebrarà el dia 26, presentarà un punt en defensa del model d’immersió lingüística i intentarà que s’aprovi amb el màxim suport institucional. L’equip de govern que presideix el socialista Josep Monràs considera que el model actual “permet el coneixement de les dues llengües oficials en acabar l’ensenyament obligatori, afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats”. “A més –afegeix–, ha quedat demostrat en 32 anys de democràcia que aquest model ha contribuït a equilibrar el pes del català i el castellà, força desiquilibrat en diferents àmbits”.
CONVIVÈNCIA PACÍFICA
La regidora d’Ensenyament de Santa Maria de Palautordera, Marisol García, i el regidor de Cultura, Sergi Zamorano, consideren que la sentència del Tribunal Suprem ataca el cor d’un sistema educatiu que ha afavorit la cohesió social i la igualtat d’oportunitats a tots els pobles de Catalunya. “El nostre model lingüístic ha servit per fer que, des de ben petits, els nens i nenes estiguin junts i no es segreguin per cap raó cultural o lingüística però també social i nacional”, expliquen en un comunicat en què expressen la seva “posició més ferma” en defensa del català a les escoles i la resta d’ens locals del municipi.
García i Zamorano es mostren convençuts que Catalunya “s’ha de mantenir dempeus en la convicció que la llengua és l’ADN del país, la columna vertebral de la cohesió social i cultural. Per això, atacar la llengua és atacar el que som”, afegeixen. “Transmeto el pronunciament de les escoles del municipi, que viuen amb normalitat, en els seus centres, la convivència de les dues llengües oficials al nostre país sense cap problema ni amb els alumnes ni amb els pares i mares”, diuen els regidors.
Defensen que l’actual model lingüístic s’ha demostrat positiu i compta amb un ampli consens social; ha tingut un èxit reconegut per part d’institucions europees i internacionals i “perquè hi ha raons democràtiques, jurídiques i pedagògiques per parlar a favor d’ell”.
