La direcció del Teatre de Ponent enceta una nova temporada, la 14a, amb il·lusions renovades i amb la seguretat que el públic continuarà al seu costat. Per aconseguir-ho ha programat tres espectacles que, segons afirmen, no deixaran indiferents als assistents a les representacions.
El teló del Teatre de Ponent s’aixeca amb un pròleg que s’extendrà al llarg de tot el setembre i que donarà pas a la temporada estable a partir del mes d’octubre. Aquest preludi està protagonitzat per tres propostes escèniques “molt atractives”. La primera, Feliçment, jo soc una dona, és una adaptació de la novel·la de la reconeguda escriptora Maria Aurèlia Capmany, de la qui aquest any es compleixen 20 anys de la seva mort, i que constitueix una oportunitat per redescobrir el seu pensament feminista.
Al llarg de 75 minuts, l’obra ressegueix les memòries de Carola Milà, una dona que va néixer amb el segle XX, el públic es troba amb un calidoscopi de la dona a Catalunya durant el segle passat: la burgesa protofeminista, la prostituta, la treballadora o la dona lliberal, entre d’altres. El muntatge, que es pot veure dissabte a les 21 hores i diumenge a les set de la tarda, és una proposta de la companyia Associació Obskené.
La segona, Shakespeare per executius, és una original creació dirigida per un dels millors directors catalans Pere Planella cofundador juntament amb Fabià Puigcerver i Lluís Pascual del Teatre Lliure. I la tercera, Quatre dones i el sol, és un excel·lent text d’un gran valor literari de l’autor de la Catalunya Nord Jordi Pere Cerdà sota la direcció d’un experimentat director Jordi Vilà.
