Es diu que el millor amic dels humans és el gos, però les actuals xifres de violència i abandonament de mascotes et carreguen de raons per assegurar que aquesta amistat no té correspondència, és a dir, que els humans no som els millors amics que poden tenir els gossos. Tampoc els gats. Ni cap altra espècie animal.
Estem en una època, com explica a Línia Vallès la presidenta de la Fundació Daina i de l’Associació Protectora d’Animals de Mataró (spAm), Sílvia Serra, en la qual les protectores no tenen el mateix perfil de gossos que fa vint anys: “Han augmentat els casos de maltractats”.
Qui sí que són amics dels animals són els membres d’aquestes dues entitats, que gestionen “dignament i èticament” els centres d’acollida de què disposen (un és a L’Ametlla, Can Moret). També cerquen recursos d’institucions, d’empreses i de particulars per afrontar les despeses de mantenir, cuidar i curar -si estan malalts o ferits- els animals, així com per buscar-los una nova llar on viure i que se’ls estimin.
CAN MORET, REFUGI FORESTAL
El refugi d’animals de Can Moret, a l’Ametlla, que gestiona la Fundació Daina des del gener, acull els animals de companyia perduts o abandonats de l’Ametlla, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Miquel de Balenyà i Tona. Es tracta d’un espai idíl·lic en un entorn boscós que “garanteix l’atenció i la recuperació dels animals que busquen una nova família”.
Per què és idíl·lic? Perquè, com apunta Serra, “no és el mateix el passeig d’un gos per una zona urbana que per un refugi forestal com el de l’Ametlla”. Per aquest motiu, a Can Moret s’hi vol “portar gossos que necessiten una estança més tranquil·la: els que han estat maltractats o han patit massa estrès, i els potencialment perillosos”. Aquests últims es porten a Can Moret perquè la convivència amb la resta de gossos en centres més petits i tancats “no és fàcil” i els fa tenir-los sols. “Aquí es poden desenvolupar lliurement”, detalla la presidenta de Daina.
APADRINAR O ADOPTAR?
Malgrat que els centres d’acollida i els refugis d’animals estiguin el més ben preparats possible, amb educadors i veterinaris propis, la raó de ser de la Fundació Daina i de l’spAm és trobar “adopcions responsables” per a tots els animals.
“L’adopció és el que dóna sentit a tot el que fem; sense adoptants, estem perduts, ja que no podem ni pretenem tenir un santuari d’animals”, afirma Serra. L’objectiu és que els gossos en surtin amb persones “que els considerin i els tractin com a animals de companyia, no per deixar-los tot el dia al balcó ni per fer-los servir d’eines per a la feina”. Serra també demana que els adoptants “tinguin un mínim de solvència econòmica, per cobrir les despeses”, tot i que des de la Fundació els donen suport per tal que els diners no siguin un mal de cap.
Una altra opció d’ajudar aquests animals és apadrinant-los. Persones i empreses fan aportacions econòmiques per mantenir els gossos i els gats de llarga estança i difícil adopció: els més complicats d’adoptar són els malalts i vells, així com els de color negre i els gossos atigrats (es consideraria racisme?). Aquests diners són els que fan sobreviure la Fundació Daina i l’spAm.
Això sí, encara que manquessin els diners, ho tenen clar: no al sacrifici. “Apostem pel no sacrifici, que sovint es fa com a mesura de control de la superpoblació animal. No ens hem vist mai obligats a fer-ho”, referma Serra.
L’educació canina no és
submissió ni ensinistrament“Aquests gossos (de races potencialment perilloses) estan destinats per la llei i per la societat a ser perillosos: no se’ls dóna l’oportunitat ni la confiança per acabar sent races que no estan considerades perilloses”. Són paraules de Jordi Oller, educador caní de l’empresa Els Peluts, que també assegura que “la societat i les lleis fomenten que aquests gossos no es puguin expressar amb un llenguatge caní adequat i acabin tenint poques eines per relacionar-se”.
Quines diferències hi ha amb els gossos no considerats perillosos? Cap, més enllà de les limitacions i l’equipació obligatòria que marca la llei: “Jo els tracto igual”, diu Oller. I, tal com remarquen des de la Fundació Daina, el fundador d’Els Peluts també afirma que Can Moret “és un lloc ideal i de molta pau per als gossos: hi troben la calma necessària per analitzar les situacions que han d’afrontar”.
NO SÓN UN MOBLE DE JARDÍ
Oller, a més, assegura que la societat està “canviant la idea del gos com a moble de jardí per passar a ser un membre de la família”, i amb la seva feina pretén fomentar aquest respecte.Un respecte que no veu en programes com el de César Millán (El encantador de perros) o Malas Pulgas, que considera que tenen “la submissió de l’animal” com a idea principal. “Els hem d’entendre i no educar-los en la submissió i en l’ensinistrament, ni doblegar-los contra la seva voluntat”, conclou.
