Han passat cinc anys des que es va posar en funcionament el pis d’acollida del barri de la Torreta però, divendres passat, el seu responsable, el mossèn Joan Arquer, va haver de tancar les seves portes a causa de la manca de recursos econòmics.
El pis, inclòs dins el projecte Refer la Vida i llogat per l’associació Ex-Près “4 Camins” que presideix el mateix Arquer, acollia presos del centre penitenciari de Quatre Camins en règim obert o bé expressos que ja han complert condemna i no tenen un lloc on anar. “Acollíem persones que no tenen res, les quals la vida els havia dut a delinquir, però que volien esmenar els seus errors i oblidar el passat”, explica a Línia Vallès el mossèn Joan Arquer.
En les darreres setmanes, el pis de 225 metres quadrats de superfície només tenia un pres acollit, però havia arribat a allotjar-ne entre set i vuit. “En el cas que algun dia es pugui tornar a engegar aquest projecte, serà molt difícil trobar un habitatge tan gran com el que teníem i envoltat d’una zona verda que donava vida als residents”, lamenta Arquer.
Les negociacions per mantenir obert el servei van començar el passat mes de novembre, quan Arquer va haver de deixar de viure al pis perquè el van canviar de parròquia. Malgrat els esforços, no ha estat possible un final feliç.
CAUSES DEL TANCAMENT
La manca de diners i la reestructuració interna de Càritas a la comarca han estat els motius pels quals el pis de la Torreta ha hagut de tancar.
Fins a aquest any, l’estructura de Càritas encara depenia del bisbat de Barcelona, però ara depèn del de Terrassa, que, tot i que considera que el pis és “socialment molt important”, no en contempla la gestió dins el seu pressupost. Segons Arquer, fins ara el pis tenia uns costos anuals de prop de 10.000 euros, que es rebien d’aportacions desinteressades de persones i entitats com El Xiprer, l’Obra Social de La Caixa, Càritas del bisbat de Barcelona, Càritas del bisbat de Terrassa i del mateix bisbat de Terrassa del seu pressupost ordinari.
El canvi de parròquia d’Arquer obligava, però, a buscar personal que havia d’estar degudament contractat, cosa que feia que la despesa passés a ser d’uns 40.000 euros. Una xifra que actualment no es pot permetre el bisbat de Terrassa. “Cal complir unes condicions com que hi hagi un educador i un vigilant a les nits. Hem de reunir un seguit de garanties per a les persones que s’hi queden igual que fem amb els diversos projectes de la diòcesi”, argumentaven des de Càritas uns dies abans del tancament.
Durant aquests mesos de negociacions, la Generalitat havia manifestat la seva intenció de donar-los subvencions i fins i tot obrir aquests tipus de pisos per a sis centres penitenciaris més, però finalment no hi ha hagut acord i Quatre Camins ha acabat perdent el pis d’acollida per als seus presos en règim obert.
