El Calderí, l’última zona agrícola de Mollet que el consistori local vol urbanitzar malgrat que la decisió no ha tingut bona acollida. Foto: Salvem El Calderí

Sembla que el futur del Calderí de Mollet serà el totxo, però l’associacionisme local segueix lluitant perquè es torci aquest destí. “Aprovació definitiva del Calderí”, titulava l’Ajuntament divendres passat en un comunicat per anunciar que el pla de construcció d’aquests terrenys agrícoles ja era una realitat. Però, de moment, la Comissió Territorial d’Urbanisme n’ha suspès l’executivitat.

Mentrestant, més de 950 veïns ja han firmat la petició per aturar el projecte, promoguda per la plataforma Salvem El Calderí a Change.org. El portaveu d’aquesta entitat, Txus Carrasco, considera que “s’ha fet una tramitació del POUM molt matussera” i que la modificació del Calderí s’ha apartat intencionadament del debat general. “Considerem que la congelació del pla és una bona notícia. Nosaltres ara començarem la mobilització popular per aturar-lo definitivament”, diu Carrasco.

Des d’aquesta plataforma consideren que Mollet no necessita més asfalt ni un macrobarri. Tampoc un nou centre comercial, “ja que la ciutat està farcida d’aquesta mena de negocis que destrueixen el petit comerç”. “El Calderí no pot ser una moneda de canvi amb la qual el consistori tapi els seus forats econòmics d’una gestió bastant discutible. Estan especulant amb l’última zona agrícola de la ciutat, amb la qualitat de vida de les generacions actuals i de les futures”, lamenten des de la plataforma.

Segons el govern molletà, en canvi, una de les grans virtuts que oferirà la construcció del macrobarri del Calderí és que dotarà la ciutat de 480 edificis de protecció oficial. “Si ho fan per aquest motiu, seria molt més fàcil expropiar tots els pisos buits que hi ha a la ciutat i convertir-los en habitatges socials reals”, diu el portaveu de la PAH molletana, Juanjo Ramón, advertint que els pisos de protecció oficial molts cops són una “estafa” perquè el lloguer dels mateixos pot rondar els 600 euros. “El que es necessita és un lloguer social de veritat que no exclogui els més vulnerables. És a dir, un lloguer que no sobrepassi els 200 euros”, conclou Ramón.

“El Calderí no pot ser una moneda de canvi amb la qual el consistori tapi els seus forats econòmics”

Actualment, al registre d’habitatges buits de la Generalitat de Catalunya consta que a Mollet hi ha 119 pisos desocupats. “A nosaltres ens sembla molt bé que es vulguin construir pisos de protecció oficial, però la realitat és que el 64% dels habitatges (853 pisos) que es construiran seran de règim normal. I ens preguntem si el preu d’aquests pisos no expulsarà els nostres joves cap a fora de la ciutat”, argumenta la portaveu de Mollet en Comú, Marina Escribano. Aquesta formació segueix lluitant perquè s’inclogui la urbanització del Calderí a la planificació del POUM. “No té cap sentit tramitar la planificació de tot el municipi excloent l’últim sector urbanitzable que queda a la ciutat. El futur del Calderí s’hauria de debatre dins del POUM i no fora d’ell”, insisteix Escribano.

ERC de Mollet també es mostra contrària a l’edificació d’aquests terrenys. “Es menjaran l’última zona que queda sense construir de la trama urbana. La gent haurà de travessar l’autopista per arribar a un espai verd com és Gallecs o Can Prat. Considero que és important guardar una part del sòl de la ciutat sense edificar per a possibles necessitats futures”, expressa el portaveu d’Ara Mollet ERC – MES, Oriol López. Al republicà també el preocupa el disseny del macrobarri. “En teoria els immobles no tindran cap planta baixa lliure, cosa que tanca les portes al comerç de proximitat i alhora crea un barri aïllat i sense possibilitats d’integració”, diu López.

SANTA PERPÈTUA, TAMBÉ
El debat del Calderí ha saltat fronteres i ha arribat a Santa Perpètua. A l’Ajuntament d’aquesta població també els neguiteja la seva construcció perquè pot afectar la mobilitat dels veïns del seu municipi. En aquest sentit, el consistori perpetuenc ha demanat “la revisió del pla i la realització dels estudis necessaris per prevenir la possible afectació en mobilitat i inundabilitat que pot suposar aquesta urbanització”.

Per últim, des de Mollet Pedala consideren que no s’ha estudiat bé la construcció d’aquest macrobarri. “Passarà com amb el barri de la Vinyota, que després hi ha hagut molts problemes de mobilitat i s’han hagut de fer rotondes i altres modificacions”, alerta el seu portaveu, Albert Rodríguez. “El que provocarà l’edificació del Calderí és que se saturi la C-59. Estem parlant d’un barri on viuran aproximadament unes 4.000 persones que hauran de moure’s en cotxe. Això no té res de sostenible ni d’amable per a la ciutat”, afegeix.

Sigui com sigui, Territori ha detallat a Línia Vallès que l’Ajuntament molletà encara ha de presentar un text refós del pla on s’inclogui la regulació dels pisos de protecció oficial, una anàlisi de l’ordenació (tenint en compte la perspectiva de gènere), justificar on aniran els comerços, la rendibilitat econòmica de l’operació i quins seran els terminis per iniciar i acabar la construcció dels edificis de protecció oficial.