Imatge d’arxiu del Gran Recapte. Foto: Júlia Pérez/ACN
En un context marcat per la inflació i la crisi energètica, el Banc dels Aliments afronta l’edició del Gran Recapte que es farà el 25 i el 26 de novembre com una de més complicades de la seva història. I és que l’organització espera fer front a la major demanda que ha tingut en els seus 14 anys de trajectòria, en un moment en el qual el preu dels aliments està disparat.
Així ho explica a Línia Vallès Joan Hidalgo, delegat del Banc dels Aliments al Vallès Oriental que, d’una banda, celebra que torni el Gran Recapte de sempre després de dos anys fent-lo amb donacions econòmiques a causa la covid-19, però de l’altra lamenta les dificultats amb què s’està trobant l’organització per remuntar aquesta aturada.
Menys mans i menys espais
En aquest sentit, Hidalgo explica que “està costant molt trobar voluntaris”. De fet, concreta que a la comarca “en fan falta uns 1.500, a repartir entre els 87 punts de recollida que hi haurà”. I això que se’n necessiten menys que el 2019, perquè hi ha menys punts de recollida. Un fet que encara complica més les coses, ja que “Mercadona, Dia i Condis han decidit deixar de participar en la recollida d’aliments”, comenta el delegat. Tres marques que, a la comarca, eren punts de recollida “molt importants”, afegeix.
“En la darrera edició, per exemple, al Mercadona de Parets es van recollir 14 banyeres d’aliments de 500 quilos cada una”, explica Hidalgo. “Però enguany això no ho tindrem i, per tant, serà més difícil arribar a la meta que ens hem marcat”, afegeix. En concret, a l’objectiu de recollir aliments per un valor de set milions d’euros, el que equivaldria a la quantitat més alta mai recollida. “I hi hem d’arribar amb menys punts de recollida i amb els preus més alts”, diu el vallesà.
Pandèmia i inflació
En aquesta línia, Hidalgo lamenta que la inflació hagi coincidit amb un moment en el qual s’espera donar aliments a 30.000 persones més que abans de la pandèmia. “D’una banda, perquè el nombre de beneficiaris s’ha disparat per l’augment de la pobresa, i de l’altra perquè estem atenent tots els refugiats d’Ucraïna”, comenta. Per això, tenint en compte que amb els mateixos diners de fa un any es compren menys productes i que les persones entre les quals s’han de repartir són més, l’organització ha decidit “abaixar el nombre de quilos de menjar per beneficiari, de 28 a 20”, diu el delegat.
Tot plegat mentre a Catalunya hi ha un 26% de persones sota el llindar de la pobresa i l’exclusió social que no tenen el dret a l’alimentació garantit el 2023, alerta la mateixa organització. Una xifra que va a l’alça mentre les donacions que rep el Banc dels Aliments durant l’any s’han reduït, amb un 12% de quilos d’aliments menys.
Contra la crisi energètica
Tota aquesta situació “està fent que el nivell d’alarma sigui tal que les persones a les quals estem ajudant actualment s’han de plantejar si la setmana que ve podran tenir aliments”, deia Bosco Fonts, director del Banc dels Aliments, en un acte per cridar a la participació.
Una realitat complicada que se suma al fet que moltes d’aquestes famílies no només tenen la preocupació d’aconseguir aliments, sinó la que després els suposa cuinar-los gastant la menor energia possible per evitar grans factures de llum o gas que no poden pagar. “Per això, estem demanant molts aliments que vinguin ja cuits o en conserva, per ajudar-los a fer front a la crisi energètica”, diu Hidalgo, que demana la màxima participació i implicació possible. “Necessitem la solidaritat de la gent més que mai”, conclou.
