Una imatge del local adaptat de Canovelles en el qual estan vivint la Rahma i la seva filla Sukaina mentre esperen un habitatge. Foto cedida

Mare i filla afronten des de fa setmanes el patiment de ser expulsades de casa, l’angoixa del desnonament i la sensació d’haver de lluitar contra tots els elements per tirar endavant. Així viuen el dia a dia Rahma i Sukaina, dues veïnes de Granollers a les quals van expulsar de casa a finals d’octubre. “Ens van fer fora del pis en qüestió d’hores. Estàvem al carrer amb les nostres coses sense saber on anar ni on deixar-ho tot”, relata Sukaina, la filla de Rahma a Línia Vallès. La jove recorda que des de Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers no els van donar cap alternativa, més enllà de dir que havien de buscar-se un hotel o pensió i més endavant considerarien com ajudar-les.

Amb aquest escenari, l’única opció de les afectades va ser anar a viure amb una companya de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que es va oferir per acollir la família. Després van aconseguir llogar un local adaptat a Canovelles que abans s’utilitzava per carregar i descarregar mercaderies. La llar improvisada no té cap mena de certificat d’habitabilitat i encara hi viuen per un preu de 350 euros al mes. Sukaina descriu l’indret dient que “hi ha una espècie de sala d’estar, una habitació, un lavabo i una mena de cuina”. La Generalitat els ha assignat un pis de la mesa d’emergència, tot i que a la pràctica encara no els hi han donat.

“NO HO DESITJO A NINGÚ”
El record del passat 29 d’octubre, quan les van fer fora de casa, encara es manté inesborrable: “És una experiència horrible que no desitjo a ningú”, comenta Sukaina, revivint el fatídic dia. En aquest sentit, assegura amargament que “va ser una barreja d’indignació, ràbia i angoixa”. Segons relata la jove, mai no havia vist “que fessin fora així algú”, colpida sobretot per la rapidesa a l’hora d’expulsar-les. La situació, però, venia de lluny, perquè feia cinc anys que ocupaven la seva antiga llar esperant un lloguer social que mai no va arribar. De fet, es van aturar tres desnonaments abans del definitiu amb la insistència del seu propietari, BBVA.

Actualment la Sukaina està estudiant per ser hostessa amb l’esperança d’aconseguir una feina digna i estalviar per poder sortir de la situació extrema en la qual viuen. La jove assegura que el seu somni és “tenir una hipoteca amb la seguretat que suposa” per a les dues. “Ara mateix estic a l’atur i buscant feina, tot i que vaig poder treballar a l’estiu. La meva mare només té uns ingressos d’uns 400 euros al mes”, explica.

El camí de supervivència i cap a una vida millor, però, no l’han fet soles. La seva estreta relació amb la PAH, que les va ajudar en el moment de més necessitat, ha convertit Sukaina en una ferma defensora de la plataforma i forma part de l’entitat. “Hi ha gent que se’n va quan ja no necessita ajuda, però jo sento que he de seguir amb ells. Han estat al meu costat i quan vius això t’adones del que fan. Com a mínim cal ser-hi per ajudar i donar suport”, explica.

La situació d’emergència en l’habitatge, sovint pal·liada per la tasca dels activistes, continua causant estralls. De fet, dimarts estava programat un desnonament al carrer Julià Centelles de Granollers que finalment es va aturar. La Rahma i la Sukaina són el rostre a la vegada de la tragèdia humana dels desnonaments i de l’esperança sorgida d’aquesta lluita compartida.