La nevera de l’habitació temporal d’una veïna de Mollet. Foto: PAH de Mollet

Infrahabitatges, pensions o albergs que es presenten com una solució temporal són la realitat de molts desnonats del Vallès Oriental i d’arreu del país.

En una habitació que quan obres la porta has de saltar damunt dels llits i que amb els braços oberts tens la sensació de tocar les parets paral·leles de l’estança, la qual inclou una nevera de minibar i un bany. D’aquesta manera viuen una mare i la seva filla aquests dies de confinament després de ser desnonades del seu domicili de Mollet el passat 10 de març.

El portaveu de la PAH, Juanjo Ramón, explica a Línia Vallès que aquesta és una realitat que, “per desgràcia”, afecta més de 4.000 persones a tot Catalunya. ”El problema és que hi ha més desnonaments que pisos dins de les borses d’habitatges d’emergència”, diu Ramón, que explica que aquest és el motiu pel qual a la majoria dels desnonats se’ls instal·la temporalment en pensions o albergs fins que no se’ls troba un allotjament definitiu. ”Moltes famílies donen voltes per habitacions, que acostumen a ser de mala mort, durant més d’un any, quan el protocol indica que han de tenir una casa fixa al cap de tres mesos”, afirma.

La PAH de Mollet ha començat una campanya per visibilitzar que alguns veïns del municipi es troben en aquesta situació i que viuen “d’una manera precària”, sense un habitatge garantit durant el confinament, mentre “els bancs i fons voltors tenen col·leccions de pisos”. ”T’imagines viure aquests dies en menys de quatre metres quadrats?”, es pregunta Anna Mejías, de la PAH de Mollet, a Línia Vallès.

Mentrestant, l’Ajuntament ha incrementat els canals d’informació municipals per respondre dubtes sobre l’habitatge, en un moment d’emergència creixent.