Muntar a cavall pot ser un esport, un hobby o, fins i tot, una activitat esporàdica de cap de setmana. Però a la Fundació Teràpia a Cavall de l’Ametlla, aquesta pràctica és molt més que això. Els set cavalls que formen part de l’equip de fisioteràpia i teràpia ocupacional de l’associació aconsegueixen donar ales a nens amb diversitat funcional que deixen de ser dependents damunt del cavall i aprofiten el ritme que marca l’animal per treballar la mobilitat del seu cos amb resultats demostrables en el seu dia a dia.
Són dos quarts de sis de la tarda i la Fundació Teràpia a Cavall dona la benvinguda a dos dels seus usuaris habituals. Tenen uns cinc anys i moltes ganes de retrobar-se amb l’Indi i la Couça, els animals que els estan ajudant a fer avenços en el tractament de les seves malalties relacionades amb la mobilitat i la capacitat de comunicar-se amb l’exterior.
Entre rialles i complicitat, els voluntaris els posen el casc i altres mesures de seguretat abans de començar la teràpia. I per fi arriba el moment de pujar al cavall. Els ulls dels nens s’il·luminen i per una estona no existeix res més que cavalcar i escoltar les indicacions de la professional que els acompanya. Es tracta de Maria Teresa Llòria, directora de l’associació, que motiva els nens amb les seves paraules i els guia en diferents activitats que potencien la seva recuperació. D’aquesta manera, els anima a fer estiraments de braços a través d’un joc d’anelles sense baixar del cavall i intenta que interactuïn entre ells passant-se objectes l’un a l’altre.
Tot i que des de fora poden semblar propostes lúdiques, cadascuna de les activitats té un objectiu determinat de cara a la rehabilitació física i emocional dels usuaris. “En el cas d’ella, afectada per una paràlisi cerebral, quan camina no pot utilitzar les mans. Per aquest motiu aprofitem el patró de moviment del cavall per estirar aquesta musculatura i, a més, treballar l’equilibri”, concreta Llòria.
En aquest sentit, la directora de la Fundació explica que el cavall té un moviment que reprodueix la nostra marxa i ens activa diferents músculs del cos que els professionals de l’associació estimulen durant la teràpia depenent de les afectacions de cada usuari.
“En el cas de l’altre nen, estem treballant una problemàtica més aviat conductual i, per això, ens centrem en altres aspectes com el respecte del torn o en donar-li confiança en si mateix cavalcant de manera autònoma”, afegeix Llòria.
Després d’una hora de teràpia, toca acomiadar-se dels cavalls amb una abraçada que fomenta el vincle emocional amb l’animal. I, un cop a terra, s’observen petites millores en la mobilitat i l’actitud dels nens que abandonen la Fundació amb un somriure a la cara i comptant els dies que falten per tornar a veure l’Indi i la Couça.
15 ANYS D’HISTÒRIA
La Fundació Teràpia a Cavall fa 15 anys que treballa en la rehabilitació de nens i nenes amb lesions d’origen neurològic que necessiten reforçar diferents habilitats com l’equilibri, la coordinació o el control del tronc.
La directora de l’entitat confessa que es tracta d’una feina emocionalment dura perquè “veus molts casos greus però intentem centrar-nos en el que podem aportar i donar el nostre suport als pares i mares”.
