La zona del Grup Primer de Mig no ha canviat massa. Foto: Línia Vallès
Era l’any 1957 quan a Granollers es començava a aixecar el Grup Primer de Maig. Un conjunt d’habitatges especialment barats, ubicats en el que aquell moment era la perifèria de la ciutat. Una zona envoltada de camp i molt pròxima al riu i a la fàbrica Roca Umbert, que es va convertir en la llar de famílies nouvingudes que s’instal·laven al municipi atretes, especialment, per la indústria.
Així és com aquesta àrea de la ciutat va anar creixent, amb gent d’arreu d’Espanya, i es va acabar sumant al barri Sota el Camí Ral. Una zona que actualment s’estén des del gratacel fins a la plaça de les Hortes, caracteritzada precisament per ‘les cases barates’ on, tot i el pas dels anys i la modernització de la ciutat, tot sembla haver-se quedat congelat en el temps. I és que avui dia continua tenint la mateixa arquitectura i els mateixos traçats que fa 60 anys.
Un barri humil
Tot i això, hi ha algunes coses que han canviat. D’una banda, la seva ubicació dins la ciutat, ja que ha passat de ser la perifèria a ser un dels barris més cèntrics, i de l’altra els seus veïns, que tot i que segueixen sent d’origen humil i principalment de fora de Catalunya, ara són sobretot de l’Àfrica i de l’Amèrica Llatina.
Segons explica la presidenta de l’Associació de Veïns de Sota el Camí Ral, Antonia Hernández, “dels veïns que hi havia als anys 60, alguns han mort i altres han venut o llogat el pis”. Uns habitatges que, en la majoria de casos, no tenen ascensor, que per dins estan tal qual es van construir i que, per tant, han quedat envellides. Per això, el preu de venda o de lloguer no pot ser massa alt. Un fet que ha convertit aquests habitatges en llars ideals per rebre les onades migratòries del segle XXI.
L’escletxa digital més gran
“Ara el perfil dels veïns és de gent molt gran i de gent nouvinguda”, diu Hernández. Potser per això és el barri de Granollers on més es nota l’escletxa digital, segons dades de l’Ajuntament, amb un total de 21 alumnes afectats per aquest problema.
En Mohamedou Yusuf és veí del Sota el Camí Ral des del 2014. “Vam venir de Gàmbia i ens vam instal·lar al barri perquè vam trobar un pis per 400 euros”, explica. Però en el seu cas, no tenen ni ordinador ni internet a casa. “Només treballo jo i no ens podem permetre luxes, els nens van a la biblioteca quan ho necessiten i ja està”, diu. Un cas que es repeteix amb altres veïns com Haroline Valdez, que també viu “com pot” al pis més barat que va trobar. “Però per sort, les meves filles són petites i encara no tenen aquesta necessitat. Tot i que quan vulguin un mòbil o un ordinador, no sé si els hi podré donar”, lamenta.
Multiculturalitat
Aquest barri, sovint, pateix un estigma a la resta de la ciutat que fa que la majoria de granollerins no el contemplin com un lloc on anar a viure. “Però Sota el Camí Ral té moltes coses bones”, defensa Hernández. “La qualitat de vida no ha canviat i continua sent una zona tranquil·la, sense problemes de convivència, amb serveis i comerç, a un pas del centre i culturalment molt potent”, explica. “Però fa falta que la ciutadania posi en valor la multiculturalitat i la vegi com una cosa enriquidora i que fa evolucionar les ciutats i la seva gent”, afegeix. Un pas que faria avançar el barri i pel qual l’Associació de Veïns i l’Ajuntament estan treballant.
