Isidre Pineda i Joan Borràs, a la seu de la delegació. Foto: Generalitat
Caldes de Montbui és un dels molts municipis marcats per la dictadura. Quan l’any 1939 les tropes franquistes van arribar al poble, el nou Ajuntament va castigar durament els qui considerava contraris al règim, ja fossin entitats o particulars. En concret, els va requisar els edificis que tenien i també dels seus béns immobles, documentals i econòmics. Tot plegat, amb l’objectiu d’empobrir-los.
Així ho reflecteix l’estudi ‘Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023’ elaborat per Neus Moran, doctora en història contemporània. Aquest document detalla que, entre altres, es van espoliar 70.000 pessetes dels comptes municipals, del menjador popular infantil i del Sindicat Agrari i Caixa Rural.
Tot i que ja fa 84 anys d’aquests fets, l’Ajuntament ha anunciat que reclamarà a l’Estat aquestes 70.000 pessetes que el règim franquista els va treure. “En aquella època eren molts diners i eren diners de tots els calderins”, deia l’alcalde, Isidre Pineda, durant la presentació de l’estudi al març. Així li ho transmetia al delegat de la Generalitat a Barcelona, Joan Borràs, en una trobada que mantenien dimarts passat.
“Estem obrint un meló”
Segons el batlle, l’objectiu d’aquesta reclamació és poder “reparar i rescabalar el que va suposar l’espoli” i, a la vegada, “visibilitzar aquest fet històric que avui encara està invisibilitzat”. “És un tema del qual no se n’havia parlat ni a Caldes ni enlloc perquè encara hi ha una por molt instaurada que remou moltes famílies que ho van passar malament”, recordava durant la presentació del document.
En aquest sentit, Pineda assegurava que des de l’Ajuntament són conscients que reclamar aquests diners “suposa un abans i un després en aspectes de memòria local”. “Hem obert un meló i hem estat un dels primers pobles de Catalunya que ha impulsat una investigació com aquesta”, assegurava. “Era un pas necessari i calia fer-ho”, afegia.
La recerca dels afectats
L’estudi ha permès identificar quins béns es van requisar, com es van requisar i, en alguns casos, determinar quin ha estat el seu destí. Per tirar-lo endavant, la recerca es va estructurar en dues fases. “La primera té a veure amb entitats, associacions i empreses i la segona amb les persones físiques”, explicava Moran també durant l’acte de presentació del document.
Segons detallava, en concret, “s’han localitzat més de 180 procediments judicials militars relacionats amb espolis i 28 expedients de responsabilitats polítiques contra 53 persones domiciliades a Caldes”. Aquests expedients s’obrien a aquells qui havien col·laborat amb el bàndol republicà i implicaven multes o la subhasta dels seus béns.
Entre els afectats hi ha els propietaris d’un taller de cistelleria, una fàbrica de licors i bodega, una la impremta i litografia, i la foneria i fàbrica d’armaments de la Unió Metal·lúrgica. Tot i això, el principal afectat de l’espoli va ser el Centre, Ateneu Democràtic i Progressista.
Reclam del patrimoni
Pel que fa a l’espoli, Moran destacava que “els mecanismes de repressió i de venjança van funcionar a la perfecció”. “Es veu molt bé que hi ha un sector de la població que directament aprofita el context de la repressió franquista per poder apropiar-se dels béns de les altres persones i amb això hi ha gent que haurà construït el seu patrimoni fins avui”, explicava.
Davant d’aquesta realitat i ja amb totes les cartes sobre la taula, Pineda animava a la resta d’afectats per l’espoli a fer el mateix que l’Ajuntament i reclamar el que els van treure. “Tots els documents que inclou la investigació es poden fer servir per iniciar processos legals per recuperar el patrimoni espoliat”, assenyalava.
