Toni Carrasco va assistir a la primera reunió de la plataforma Stop Accidents C-17 i va veure que hi havia molta gent descontenta amb l’estat de la carretera. Va ser aleshores quan va decidir involucrar-se en aquest moviment. Ara, setmanes després, es mostra optimista: la mobilització els apropa a assolir els objectius.
Com valoreu l’èxit de participació en la manifestació que va tallar la C-17 en plena operació sortida del pont de Tot Sants?
Per explicar la repercussió de la manifestació cal tenir en compte el volum d’interès que va generar el nostre Facebook, que en pocs dies tenia més de 10.000 seguidors. La repercussió de l’accident i del mal estat d’aquell tram de carretera va ser molt gran. A la manifestació -un dissabte al matí en ple pont de Tot Sants- érem més de 500 persones. Valorem molt positivament aquesta acció, perquè a més hi havia gent d’àmbits molt diferents i no es va polititzar.
Des que van començar les protestes s’han instal·lat malles de protecció i s’han fet actuacions a la C-17 per augmentar-ne la seguretat. Aquestes millores no són suficients?
No. Això, tot i la bona voluntat de les mesures, és un pedaç. Disposem d’un estudi geològic, que la setmana després de la primera reunió de la plataforma ja teníem a les mans, on s’exposen les possibles solucions dels dos trams on van caure pedres, fang i altres tipus de sediments. Això és una solució d’urgència, transitòria i ràpida, no és una solució d’arrel al problema.
I quina és la solució?
Cal ser molt ambiciosos. Hi ha dos túnels previstos que són la solució d’arrel. Mentre es fan els túnels, caldria arranjar al màxim possible tot el peraltat dels revolts i l’asfaltat de la carretera, perquè això és el que n’augmenta la perillositat.
Ara mateix, quins punts de perillositat hi ha a la C-17?
Al quilòmetre 38,5 és on van caure les pedres més grosses i que van provocar l’accident que ha desencadenat la creació de la plataforma. Una mica més avall, hi ha una zona de terres vermelles, on no hi ha grans pedres però quan plou baixen sediments de terra vermella fangosa, que poden provocar accidents a la carretera. Cal dir que en aquest darrer tram últimament s’hi han fet algunes actuacions. Per altra banda, a la zona on hi havia l’antiga empresa Leiro, la conducció també és perillosa.
Quin és el paper dels ajuntaments en aquest conflicte? Hi estan trobant suport?
Jo crec que els ajuntaments tenen bona voluntat i ens donen suport. Hem preparat una moció per presentar a diversos Plens i aquesta setmana, per exemple, ja s’ha aprovat a la Garriga per unanimitat. Ara volem que s’escampi més i s’aprovi al llarg de la C-17: Hostalets, Centelles, Aiguafreda, Sant Martí, Tagamanent, el Figaró… Molts dels regidors i alcaldes d’aquests municipis ja van venir al tall de carretera que vam fer i es mostren preocupats.
Com valoren la resposta de la Generalitat fins ara?
Des de la plataforma s’està treballant des del dia de la manifestació per fer una reunió amb la Generalitat. Penso que el Govern està preocupat i vol parlar amb nosaltres per trobar una solució a una situació que els és incòmoda. Creiem que l’administració es posarà mans a l’obra per buscar solucions. De fet, aviat hi haurà una trobada amb la Generalitat.
La família de Marta Vilaró ha anunciat que presentarà una reclamació perquè la Generalitat és la responsable del manteniment de la carretera. La plataforma Stop Accidents C-17 s’hi involucrarà?
La plataforma reivindica tots els accidents i tota la inseguretat de la carretera. Això inclou l’accident de la Marta. La família, en l’àmbit legal, tirarà endavant amb les seves reclamacions legítimes. Aquest accident no es pot obviar i, si cal donar-hi suport des de la plataforma, així es farà.
Quins són els pròxims passos de la plataforma?
Continuarem les accions de visualització. Estem preparant una newsletter, pancartes, adhesius… Si no veiem que avancen les millores en el sentit que esperem, és possible que tornem a convocar més talls de carretera. Però ara mateix ens concentrem a fer-nos visibles a tots els municipis i arreu. També ens estem coordinant amb altres plataformes, com la de la C-55 o la de l’N-340.
