Diuen que en gos prim tot són puces. Això és el que li està passant a l’exalcaldessa de l’Ametlla, actualment portaveu del principal partit de l’oposició després de l’estrepitós fracàs que va representar en el seu bateig el 22-M. Si minuts després que es fessin públics els resultats electorals la socialista Àngels Cabello va ser objectiu, a través de les xarxes socials, de dures crítiques per part de la seva companya Sònia Alasso (amb qui no va comptar per acompanyar-la a la candidatura), només uns dies després ho ha estat d’un dels càrrecs de confiança que va heretar del seu predecessor, Jordi Pousa.
Julià Pèrez, exassessor d’Alcaldia, signa una carta al butlletí municipal de juliol assegurant que va sentir “vergonya aliena i pròpia” quan va llegir l’entrevista de comiat que el mateix mitjà va publicar el mes anterior i en la què Cabello va fer un repàs a la seva carrera política, deixant entreveure (o evidenciant massa) determinats tics personals. “Alguns de dins ja intuíem quelcom, ja que l’hem hagut de patir aquest darrer any com alcaldessa i fer un sobreesforç de prudència, però que ella mateixa faci públic el seu tarannà és impressionant”, diu.
“L’entrevista en si no necessita massa comentaris –segueix–, es defineix per si mateixa: mal perdre. En aquest cas el que compta és el to, les maneres, la ira que desprèn, la falta de fair play i educació; el culpar a tot i tothom menys a un mateix, la crítica desproporcionada, fins i tot a entitats que no han passat pel tub. Total, que ha perdut les eleccions per culpa del món, que el que ha passat és que hi ha hagut una conxorxa contra ella”.
Dirigint-se directament a Cabello, li diu: “Mira, Mª Àngels, una bona mostra de per què has perdut les eleccions és precisament aquesta entrevista. Aquí et mostres tal i com ets de veritat. I fixa’t que dic “has perdut”, ja que ho has aconseguit tu sola amb aquesta actitud, amb aquest ‘estil’”. “Tots cometem errors –continua Pérez– i el reconeixement dels mateixos, crec, és una virtud. Ara em toca a mi reconèixer que em vaig equivocar en ser un dels qui va apostar per tu el dia que Pousa va decidir plegar i deixar-te un any de marge per a què la gent et pogués conèixer més. Ara que t’han conegut, ha passat el que ha passat.
