Una mà cansada buscant respostes davant d’un pot de pastilles. Foto: Arxiu

Angoixa, parets que s’encongeixen quan fa hores que les mires sense sentit, dies que no passen, notícies d’incertesa que omplen la pantalla del telèfon cada cinc segons i acomiadaments massius. I una socialització que ve pautada per part de les autoritats, com també ho venen les estones per sortir al carrer o per respirar un aire menys enrarit que el de casa.

Ens trobem en un món col·lapsat per una pandèmia, banyat de patiment i ferit per una crisi que encara no ha tret les banyes. Els optimistes diuen que tot anirà bé i que la Covid-19 ajudarà a redissenyar la societat que hem conegut fins ara. I de ben segur que els dies de confinament han ajudat a escriure llibres i a omplir parets d’obres d’art. Però el coronavirus també ha deixat molta més misèria i persones enganxades a les drogues, que necessiten fugir a mons, aparentment més còmodes, que només acaben precipitant-los contra una realitat altament destructiva.

Segons la Direcció d’Atenció Primària de la Metropolitana Nord, que gestiona tots els Centres d’Atenció Primària (CAPs) del Vallès Oriental, els seus treballadors sanitaris tenen “la fèrria percepció que durant la desescalada més persones s’han visitat per temes vinculats amb drogaddiccions”. El cap del Servei de Salut Pública a la comarca, Jordi Batalla, comenta a Línia Vallès que quan hi ha rebrots de consum d’estupefaents s’acostumen a registrar als CAPs. “Normalment els centres sanitaris municipals fan les primeres intervencions i deriven els afectats, si és pertinent, a centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) o a especialistes de salut mental”, diu Batalla, que afegeix que els Serveis Socials també serveixen per conèixer quina és la tendència de consum de drogues en una població.

Fa unes setmanes, l’entitat Projecte Home Catalunya anunciava que les demandes per addicions a Catalunya han crescut durant la desescalada i el confinament. “S’han conegut casos de persones que tenien un consum lleu o moderat d’alcohol i que l’han incrementat pel fet d’estar en un ERTO i no treballar durant el període del confinament. A més, l’acumulació de setmanes de reclusió obligatòria ha provocat en les persones que segueixen un tractament per a les addiccions conseqüències com la pèrdua d’hàbits i rutines, sensació de solitud, augment dels conflictes i del risc de patir recaigudes”, expliquen des de l’entitat. Projecte Home Catalunya també està preocupada per totes aquelles persones que pateixen malalties mentals, “ja que la situació actual pot comportar un agreujament dels seus trastorns”.

“Els períodes de crisi detonen i augmenten les drogodependències”, comenten des de la Direcció d’Atenció Primària de la Metropolitana Nord, que fa uns mesos que segueixen els nous casos de drogaddiccions al Vallès Oriental per saber com està afectant aquesta crisi sanitària en la societat.

Per la seva banda, la regidora de Salut Pública i Igualtat de Granollers, Maria del Mar Sánchez, explica a Línia Vallès que la ciutat granollerina ha viscut durant el confinament una disminució del consum de cànnabis per part dels joves, “ja que no podien accedir als punts de reunió habituals”, mentre que pel que fa als adults “probablement s’ha vist un augment del consum a causa de l’estrès i l’ansietat sistèmica”.

Sánchez acaba destacant que hi ha hagut una addició que ha crescut considerablement a Granollers: “Està més ben vist socialment, però el confinament ha afavorit el vici a les pantalles i la dependència d’estímuls constants”, conclou la regidora.